Caganer enorme, obra de l’artista britànic Antony Gormley. Fotografia: Koen Van Weel-EPA. Lelystad, Països Baixos, 2010.
«Aquesta figura era obligada en els pessebres vuitcentistes, car la gent deia que amb la seva deposició femava la terra del pessebre, que esdevenia fecunda i assegurava el pessebre per a l’any següent i amb ell la salut i la tranquil·litat de cos i d’ànima que cal per a fer el pessebre, amb el goig i l’alegria que comporta el Nadal vora la llar.
»Fer figurar aquest homenet en el pessebre portava sort i alegria i no fer-ho comportava desventura. Era obligat que el personatge portés barretina i fumés amb pipa, feta d’una engruna de filferro que simulava el broquet i d’una miqueta de fang, que volia ésser el buc amb el tabac.»
Joan Amades, El pessebre. Tradició popular i art pessebrista (1959).
El Sentit de la Paraula 