Ex improviso

Incoming Catalan President Carles Puigdemont delivers a speech during the investiture session at the Catalunya Parliament in Barcelona, Spain, January 10, 2016. Photo: Albert Gea.

 

«El treball de causalitat que acaba per materialitzar gairebé tots els efectes possibles i, en conseqüència, també aquells que havíem cregut més improbables, aquest treball, doncs, de vegades és lent, i encara ho és més pel nostre desig —que, intentant accelerar-lo, li posa traves—, per la nostra pròpia existència, i no arriba a bon port fins que hem deixat de desitjar, i de vegades de viure.»

 

 

« Le travail de causalité qui finit par produire à peu près tous les effets possibles, et par conséquent aussi ceux qu’on avait cru l’être le moins, ce travail est parfois lent, rendu un peu plus lent encore par notre désir – qui en cherchant à l’accélérer l’entrave – par notre existence même, et n’aboutit que quand nous avons cessé de désirer, et quelquefois de vivre. »

 

Marcel Proust (1871-1922), A la recerca del temps perdut 2. A l’ombra de les noies en flor (1919). Traducció de Valèria Gaillard Francesch. Barcelona: Labutxaca, 2013, p. 62. (Al voltant de la senyora Swann)

 

 

On dirait un mort !

Missatge de Nadal 2015 del borbònida Felip VI.

 

«El senyoret fa una cara! No s’ha vist al mirall, sembla un mort!»

 

« Monsieur a une mine ! Vous ne vous êtes pas regardé, on dirait un mort ! »

 

Marcel Proust (1871-1922), A la recerca del temps perdut 2. A l’ombra de les noies en flor (1919). Traducció de Valèria Gaillard Francesch. Barcelona: Labutxaca, 2013, p. 97. (Al voltant de la senyora Swann)

 

 

 

Charmante!

Baisers volés [Stolen Kisses] par François Truffaut (1968).

 

«“És absolutament encantadora!”»

 

« — Elle est tout à fait charmante ! »

 

 

Marcel Proust (1871-1922), A la recerca del temps perdut 2. A l’ombra de les noies en flor (1919). Traducció de Valèria Gaillard Francesch. Barcelona: Labutxaca, 2013, p. 64. (Al voltant de la senyora Swann)

 

 

Un observateur qui ne voit les choses que du dehors

Barcelovers, the magazine inspired by a captivating city.

 

«Aquelles imatges irreals, fixes, sempre iguals, que omplien les meves nits i els dies, van diferenciar aquella època de la meva vida d’aquelles altres que l’havien precedida (i que s’haurien pogut confondre amb ella als ulls d’un observador que només contempla les coses des de l’exterior, és a dir, que no veu res), com un motiu melòdic introdueix en un òpera una novetat insospitada per a qui es limita a llegir el llibret, i més encara per a qui es queda fora del teatre comptat baldament els quarts d’hora que s’escolen.»

 

 «Ces images irréelles, fixes, toujours pareilles, remplissant mes nuits et mes jours, différencièrent cette époque de ma vie de celles qui l’avaient précédée (et qui auraient pu se confondre avec elle aux yeux d’un observateur qui ne voit les choses que du dehors, c’est-à-dire qui ne voit rien), comme dans un opéra un motif mélodique introduit une nouveauté qu’on ne pourrait pas soupçonner si on ne faisait que lire le livret, moins encore si on restait en dehors du théâtre à compter seulement les quarts d’heure qui s’écoulent.»

 

Marcel Proust (1871-1922), A la recerca del temps perdut. Pel cantó de Swann (1913). Traducció de Valèria Gaillard Francesch. Barcelona: Labutxaca, 2011, p. 482. (Els noms de país: el nom)

 

 

 

Ce grand renoncement de la vieillesse

Cartell de Sitges 2014, 47 Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya.

 

«El que havia començat per a ella —només que més aviat del que passa normalment— és aquesta gran renúncia de la vellesa que es prepara per a la mort, s’embolica en la seva crisàlide, i que es pot observar, al final de les vides que s’allarguen fins tard, també entre els antics amants que més s’han estimat, entre els amics units pels lligams més espirituals i que a partir d’un cert any deixen de fer el viatge o la sortida necessària per veure’s, deixen d’escriure’s i saben que no tornaran a comunicar-se mai més en aquest món.»

 

«Ce qui avait commencé pour elle — plus tôt seulement que cela n’arrive d’habitude — c’est ce grand renoncement de la vieillesse qui se prépare à la mort, s’enveloppe dans sa chrysalide, et qu’on peut observer, à la fin des vies qui se prolongent tard, même entre les anciens amants qui se sont le plus aimés, entre les amis unis par les liens les plus spirituels, et qui, à partir d’une certaine année cessent de faire le voyage ou la sortie nécessaire pour se voir, cessent de s’écrire et savent qu’ils ne communiqueront plus en ce monde.»

 

Marcel Proust (1871-1922), A la recerca del temps perdut. Pel cantó de Swann (1913). Traducció de Valèria Gaillard Francesch. Barcelona: Labutxaca, 2011, p. 180. (Combray II)

 

 

Com els anys

El popular cotxe indi Ambassador deixa de fabricar-se. Photograph: Douglas E Curran.

The Hindustan Ambassador was a car manufactured by Hindustan Motors of India. It has been in production since 1958 with few improvements or changes and is based on the Morris Oxford III model, first made by the Morris Motors Limited at Cowley, Oxfordin the United Kingdom from 1956 to 1959. Despite its British origins, the Ambassador is considered as a definitive Indian car and is fondly called «The sick old lady of Indian roads». The automobile is manufactured by Hindustan Motors at its Uttarpara plant near Kolkata, West Bengal. As of 25 May 2014, the Hindustan Motors has suspended the production of the Ambassador.

 

«Els llocs que hem conegut només pertanyen al món de l’espai en què els situem per major comoditat nostra. No eren sinó un tall finíssim enmig d’impressions contigües que formaven la nostra vida d’aleshores; el record d’una certa imatge no és res més que l’enyorança d’un instant determinat; i les cases, els camins, les avingudes, són fugaces, ai!, com els anys.»

 

«Les lieux que nous avons connus n’appartiennent pas qu’au monde de l’espace où nous les situons pour plus de facilité. Ils n’étaient qu’une mince tranche au milieu d’impressions contiguës qui formaient notre vie d’alors ; le souvenir d’une certaine image n’est que le regret d’un certain instant ; et les maisons, les routes, les avenues, sont fugitives, hélas ! comme les années.»

 

Marcel Proust (1871-1922), A la recerca del temps perdut. Pel cantó de Swann (1913). Traducció de Valèria Gaillard Francesch. Barcelona: Labutxaca, 2011, p. 525. (Els noms de país: el nom)

 

 

La réalité

 Fake of Marilyn Monroe by Sam Shaw, September 1957.

 

 Marilyn Monroe by Sam Shaw, September 1957.

 

«La realitat que havia conegut ja no existia.»

 

«La réalité que j’avais connue n’existait plus.»

 

Marcel Proust (1871-1922), A la recerca del temps perdut. Pel cantó de Swann (1913). Traducció de Valèria Gaillard Francesch. Barcelona: Labutxaca, 2011, p. 526. (Els noms de país: el nom)

 

Que de bonheurs possibles!

 

Una de les peces que forma part del tríptic sense títol en què Richard Hamilton va treballar els darrers anys de la seva vida, inspirat en la novel·la de Balzac L’obra mestra desconeguda, i que tanca l’exposició antològica de l’artista que es pot veure al Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia fins al 13 d’octubre de 2014.En aquestes tres obres, Hamilton ens representa una dona estirada nua amb Poussin, Courbet i Ticià al darrere que es miren i ens miren en una mena de genealogia dels artistes que van mantenir un lluita inconclusa amb la pràctica de la pintura i que Hamilton va reivindicar en tota la seva obra. Són obres creades digitalment i impreses sobre tela segon les seves directrius que es van crear per a una exposició a la National Gallery de Londres. L’última peça d’aquest tríptic està datada el 9 de setembre de 2011. Hamilton va morir el 13 de setembre.

 

 

«Quantes felicitats possibles sacrifiquem per la impaciència d’un plaer immediat!»

 

«Que de bonheurs possibles dont on sacrifie ainsi la réalisation à l’impatience d’un plaisir immédiat !»

 

Marcel Proust (1871-1922), A la recerca del temps perdut. Pel cantó de Swann (1913). Traducció de Valèria Gaillard Francesch. Barcelona: Labutxaca, 2011, p. 341. (Un amor de Swann)