Homes i dones del cap dret

Marc Vicens, Astre Intercomarcal. Font: Menjar Blanc, v.2

 (Menjar Blanc)

Homes i dones del cap dret

D’esquena al mar i a la muntanya,
completament al marge de l’activitat industrial,
sota una col, canta el poeta:

Des d’una àrea de servei, la meva terra
és com un parrac grapejat,
un país vençut pel davant i pel darrere,
d’atrotinada dignitat.

Adéu turons amics, adéu rieres,
boscos d’alzines i de roures i fagedes,
muntanyes del meu cor, adéu estrelles,
adéu al mar pur de cristalls i de turqueses.

Lleugerament trastocat, el poeta continua cantant:

Sona una guitarra
i el solet no vol sortir
a veure la terra promesa
com fa el seu darrer sospir.

Hola pudors d’inferns brutes i abjectes,
d’animals escorxats, sentor de sang i merda.
Adéu olors d’abans: fenc, trepadella,
d’espígol dolç i farigola a l’escudella.

Adéu amor, bonica, la millor amiga,
adéu rateta que escombrava l’escaleta.
I allà a sota una col, canta el poeta:
homes i dones del cap dret, adéu per sempre.

Quimi Portet, Viatge a Montserrat (2009).