No vull saber ser vell

Herb Ritts, Kazu I, Los Angeles, 1995.

 

«No vull saber ser vell. Quan una mossa

em passa llisa amb un ullet que cou,

envejo el bocamoll de galta rossa

que de sis batallades no en té prou.

Quan veig un baladrer, tot vent de farsa,

que crida amb una boca que retruny,

envejo el gambirot que sens matar-se

li fa saltar les dents d’un cop de puny!»

 

Josep M. de Sagarra, El comte Arnau. Edició crítica a cura de Narcís Garolera amb la col·laboració de Jordi Llavina. València: Tres i Quatre, 1994, cant sisè, pp. 206-207. (Obra completa, 2)

 

 

Potser

Cindy Crawford per Herb Ritts.

«Una part de mi pensa que potser seguim existint als llocs fins i tot quan ja no hi som.»

Colum McCann (*1965), Que el món no pari de rodar. [Let the Great World Spin, 2009.] Traducció d’Anna Turró Armengol. Barcelona: La Magrana, 2010, p. 401.

En lluita

Herb Ritts, Naomi Campbell (Vogue UK, 1990).

«M’alegra veure la bellesa en lluita

contra or, perles i pedres precioses.»

Johann Wolfgang Goethe (1749-1832), Faust. Traducció de Jaume Ortolà. Barcelona, Riurau Editors, 2009, vv. 8.566-8.567. (Segona part de la tragèdia, acte tercer)

Gli anni (3)

Herb Ritts, Cindy Crawford, Costa Careyes, Mexico (1998).

Cuando me paro a contemplar mi vida

Y echo los ojos con mi pensamiento

A ver los lasos miembros sin aliento

Y la robusta edad enflaquecida,

Y aquella juventud rica y florida

Cual llama de candela en presto viento,

Batida con tan recio movimiento

Que a pique estuvo ya de ser perdida,

Condeno de mi vida la tibieza

Y el grande desconcierto en que he andado

Que a tal peligro puesto me tuvieron.

Y con velocidad y ligereza

Determino de huir de aqueste estado

Do mis continuas culpas me pusieron.

Fray Luis de León (1527 -1591).

Raó i estupidesa

Foto: Herb Ritts (1952-2002), 1999.

La púrria humana ho hi ha res que temi més que la raó; l’estupidesa haurien de témer, si comprenguessin què és allò veritablement temible; però la raó és incòmoda, i cal bandejar-la, mentre que l’estupidesa és només nociva, i això pot esperar.

Johann Wolfgang von Goethe (1749-1832), Anys d’aprenentatge de Wilhelm Meister, 1795, llibre setè, capítol tercer. Trad. Josep Murgades, 1985.

Dubtar

Cindy Crawford fotografiada per Herb Ritts per a Pirelli Calender (1994).

«Aprenguí a dubtar. Dubtar és pensar. Vaig esdevenir un escèptic […]. El primer a pagar els plats trencats fou Déu Totpoderós. El vaig despatxar ipso facto, sense miraments. La indemnització ix cara: el buit, l’angoixa vital… Fou com saltar d’un tren nocturn en marxa —un tren comodíssim, amb calefacció, companyia i música de fons— i continuar el trajecte a peu.»

Manuel Baixauli, L’home manuscrit (2007). Barcelona, Proa, p. 43.