Vivamus, mea Lesbia, atque amemus

Marilyn Monroe a la famosa escena de The Seven Year Itch (1955, Billy WiLder, dir.).

 

Visquem, Lèsbia meva, i estimem-nos;

i els xafardeigs dels vells malagradosos

avaluem-los tots al preu d’un as.

Els sols es poden pondre i tornar a néixer:

quan la llum breu se’ns ha post, a nosaltres

ens cal, només, dormir una nit eterna.

Ara fem-nos molts besos, després cent,

després mil més i cent una altra volta,

després, encara, mil i després cent.

Llavors, quan n’hàgim fets ja molts milers,

perdrem el compte a fi de no saber-los

o perquè cap malvat no ens tingui enveja

quan sàpiga que ens hem fet tants besos.

 

 

Vivamus, mea Lesbia, atque amemus,

rumoresque senum severiorum

omnes unius aestimemus assis!

soles occidere et redire possunt;

nobis, cum semel occidit brevis lux,

nox est perpetua una dormienda.

da mi basia mille, deinde centum,

dein mille altera, dein secunda centum,

deinde usque altera mille, deinde centum;

dein, cum milia multa fecerimus,

conturbabimus illa, ne sciamus,

aut ne quis malus invidere possit

cum tantum sciat esse basiorum.

 

 Catul (c. 84-54 aC), versió de Jaume Medina.