Bettie Page, c. 1950s.
—¿Cuál es su nivel de inglés?
—Reconozco que rasuradita.
[Levante, entrevista a la fallera Sara Montsalvatge.]
Àlex Gutiérrez, «Accents (molt) crítics», Ara (8 oct. 2016), p. 2.
Bettie PAGE
A road
Bettie Page.
«—A vegades podem assenyalar un camí que nosaltres som incapaços de seguir.»
«We may sometimes point out a road we are unable to follow.»
Henry James (1843-1916), Els europeus. Un apunt [The Europeans: A sketch, 1878]. Traducció de Xavier Pàmies. Barcelona: Alpha, 2016, p. 115.
Bon MMXV!
Ab una pinta de marfil polia
Bettie Page (1923-2008), pin-up d’upa a la dècada dels anys cinquanta.
a una hermosa dama de cabell negre que
es pentinava en un terrat ab una pinta de marfil
Ab una pinta de marfil polia
Sos cabells de finíssima atzabeja
A qui los de or més fi tenen enveja
En un terrat, la bella Flora, un dia;
Sos cabells de finíssima atzabeja
A qui los de or més fi tenen enveja
En un terrat, la bella Flora, un dia;
Entre ells la pura neu se descobria
Del coll que, ab son contrari, més campeja
I, com la mà com lo marfil blanqueja,
Pinta i mà de una peça pareixia.
Del coll que, ab son contrari, més campeja
I, com la mà com lo marfil blanqueja,
Pinta i mà de una peça pareixia.
Jo, de lluny tan atònit contemplava
Lo dolç combat, que ab estremada gràcia
Aquestos dos contraris mantenien,
Lo dolç combat, que ab estremada gràcia
Aquestos dos contraris mantenien,
Que el cor, enamorat, se m’alterava
I, temerós de alguna gran desgràcia
De pendre’ls tregües ganes me venien.
I, temerós de alguna gran desgràcia
De pendre’ls tregües ganes me venien.
Francesc Vicenç Garcia [Rector de Vallfogona] (1578/1579-1623), Sonets, a cura de Giuseppe Grilli, Barcelona, Ed. 62, 1979, p. 44.
El Sentit de la Paraula 