Món

Francis Bacon (1909-1992), Portrait of Lucian Freud(1965).

«En aquest món tot el que és bo no pot deixar de tenir coses dolentes, i sempre en té més de dolentes que de bones.»
Anton Txèkhov (1860-1904), Una història avorrida (1889). Traducció d’Àngels Llòria. Barcelona, Minúscula, 2010, p. 77.

Destrossant els nervis

Drew Barrymore fotografiada per Mark Seliger per a Rolling Stone el 1995.


«El director em va dir: “No el faig fora per respecte al seu honorable pare, que si no, ja faria temps que hauria sortit volant d’aquí.” I jo li vaig contestar: “Excel·lència, m’afalagueu més del compte en suposar-me capaç de volar.” Després vaig sentir que demanava: “Enduguin-se aquest senyor; em destrossa els nervis.»

Anton Thékhov, La meva vida. Relat d’un home de províncies, traducció d’Àngels Llòria, Barcelona, Minúscula, 2011, p. 7.






Conversa

Shirley MacLaine i Jack Lemmon a L’apartament (The Apartment, 1960), dirigida per Billy Wilder.



«Quina mena de vida es pot tenir sense una bona conversa?»
Anton Thékhov, La meva vida. Relat d’un home de províncies, traducció d’Àngels Llòria, Barcelona, Minúscula, 2011, p. 117.


Art

Jean Cocteau (1889-1963), cartell per als Ballets Russes.


«L’art proporciona ales i et fa volar lluny, molt lluny! Aquell que ja està fart de la brutícia, dels interessos mesquins i insignificants, aquell que se sent indignat, ofès i revoltat, només pot trobar pau i satisfacció en la bellesa.»

Anton Thékhov, La meva vida. Relat d’un home de províncies, traducció d’Àngels Llòria, Barcelona, Minúscula, 2011, p. 127.


Hem mort el llop!

Photo of President Obama, Joe Biden and Hillary Clinton Watching the Events of bin Laden’s Death in the Situation Room of the White House, May 1, 2011.



«Amb tristesa em miro la nostra generació!


[Vers de Mikhaïl Lérmontov (1814-1841)]


Anton Txèkhov (1860-1904), Una història avorrida (1889). Traducció d’Àngels Llòria. Barcelona, Minúscula, 2010, p. 71.


Com la dels enterramorts shakesperians

Frans Hals (1580-1666), Portrait of René Descartes (c. 1649-1700). París, Musée du Louvre.
«El més característic de la seva manera de parlar és el constant to burlesc, una mena de barreja de filosofia i bufonada, com la dels enterramorts shakespearians. Sempre parla de coses serioses, però mai no ho fa seriosament. Els seus judicis sempre són crus i injuriosos, però gràcies al seu to suau, pausat i bromista sembla com si la cruesa i la injúria no et ferissin l’oïda, i t’hi acostumes aviat.»
Anton Txèkhov (1860-1904), Una història avorrida (1889). Traducció d’Àngels Llòria. Barcelona, Minúcula, 2010, p. 66.