Anotació

All work and no play makes Jack a dull boy

The Shining

The Shining (1980) by Stanley Kubrick (1928-1999).

 

«Apoteosis, por tanto, de la repetición. Y letra escrita sobre letra escrita, a su vez escrita sobre otra letra también ya escrita.»

 

 Enrique Vila-Matas, Mac y su contratiempo. Barcelona: Seix Barral, 2017, p. 256.

 

 

 

Anuncis
Anotació

If…

the-shining-stanley-kubrick-1980-miss-mosh-for-nerdcore-calendar-2010

The Shining by Stanley Kubrick (1980). Miss Mosh for Nerdcore Calendar 2010.

 

Si

 Si pots mantenir el cap assenyat quan al voltant
tothom el perd, fent que en siguis el responsable;
si pots confiar en tu quan tots dubten de tu,
deixant un lloc, també, per als seus dubtes;
si pots esperar i no cansar-te de l’espera,
o no mentir encara que et menteixin,
o no odiar encara que t’odiïn,
sense donar-te fums, ni parlar en to sapiencial;

si pots somiar —sense fer que els somnis et dominin,
si pots pensar —sense fer una fi dels pensaments;
si pots enfrontar-te al Triomf i a la Catàstrofe
i tractar igual aquests dos impostors;
si pots suportar de sentir la veritat que has dit,
tergiversada per bergants per enxampar-hi els necis,
o pots contemplar, trencat, allò a què has dedicat la vida,
i ajupir-te i bastir-ho de bell nou amb eines velles:

si pots fer una pila de tots els guanys
i jugar-te-la tota a una sola carta,
i perdre, i recomençar de zero un altre cop
sense dir mai res del que has perdut;
si pots forçar el cor, els nervis, els tendons
a servir-te quan ja no són, com eren, forts,
per resistir quan en tu ja no hi ha res
llevat la Voluntat que els diu: «Seguiu!»

Si pots parlar amb les gents i ser virtuós,
o passejar amb Reis i tocar de peus a terra,
si tots compten amb tu, i ningú no hi compta massa;
si pots omplir el minut que no perdona
amb seixanta segons que valguin el camí recorregut,
teva és la Terra i tot el que ella té
i, encara més, arribaràs, fill meu, a ser un Home.

 

Rudyard Kipling (1865-1936), Si (1910). Traducció de Francesc Parcerisas. Poesia anglesa i nord-americana. Barcelona: Ed. 62 i «la Caixa», 1985, pp. 460-461.

 

 If

If you can keep your head when all about you
Are losing theirs and blaming it on you,
If you can trust yourself when all men doubt you,
But make allowance for their doubting too;
If you can wait and not be tired by waiting,
Or being lied about, don’t deal in lies,
Or being hated, don’t give way to hating,
And yet don’t look too good, nor talk too wise:

If you can dream—and not make dreams your master;
If you can think—and not make thoughts your aim;
If you can meet with Triumph and Disaster
And treat those two impostors just the same;
If you can bear to hear the truth you’ve spoken
Twisted by knaves to make a trap for fools,
Or watch the things you gave your life to, broken,
And stoop and build ’em up with worn-out tools:

If you can make one heap of all your winnings
And risk it on one turn of pitch-and-toss,
And lose, and start again at your beginnings
And never breathe a word about your loss;
If you can force your heart and nerve and sinew
To serve your turn long after they are gone,
And so hold on when there is nothing in you
Except the Will which says to them: “Hold on!”

If you can talk with crowds and keep your virtue,
Or walk with Kings—nor lose the common touch,
If neither foes nor loving friends can hurt you,
If all men count with you, but none too much;
If you can fill the unforgiving minute
With sixty seconds’ worth of distance run,
Yours is the Earth and everything that’s in it,
And—which is more—you’ll be a Man, my son.

 

Rudyard Kipling  (1910).

 

 

 

 

Anotació

Être amusées, comprises ou adorées

Director Stanley Kubrick took this photo of Sue Lyon being primped by the make up artist on the set of Lolita.

Director Stanley Kubrick took this photo of Sue Lyon being primped by the make up artist on the set of Lolita.

 

«¿I què volen totes les dones, si no que les diverteixin, les entenguin i les adorin?»

 

«  Or, que veulent toutes les femmes, si ce n’est d’être amusées, comprises ou adorées ?  »

 

Honoré de Balzac (1799-1850), La dona abandonada / La falsa amant [La Femme abandonnée / La Fausse Maîtrisse]. Traducció d’Anna Casassas. Barcelona: Edicions de 1984, 2015, p. 27 (La dona abandonada).

 

 

Silenci

Barry Lyndon (1975), Stanley Kubrick, dir., basada en la novel·la The Luck of Barry Lyndon (1844), de William M. Thackeray i protagonitzada per Ryan O’Neal. En aquest fotograma l’actriu Marisa Berenson i el jove actor Dominic Savage.


«Una tanca [de protecció] per a la saviesa és el silenci.»
La saviesa dels Pares d’Israel. El tractat Abot de la Misnà. Traducció del text hebreu i arameu de Joan Ferrer. Barcelona: Fragmenta, 2010, cap. III, 13.

Música: Franz Schubert (1797-1828), Trio per piano i corda, núm. 2, D. 929 (op. 100) (1827): http://www.youtube.com/watch?v=R7ixGAOwCiQ&feature=related

El nas de Cleopatra

Stanley Kubrick (1928-1999), Lolita (1962), detall del cartell.


«Qui vulgui conèixer de debò la vanitat de l’home només ha de considerar les causes i els efectes de l’amor. La causa n’és un no sé què (Corneille), i els efectes en són esglaiadors. Aquest no sé què, tan poca cosa que no se’l pot reconèixer, remou tota la terra, els prínceps, els exèrcits, el món sencer.
»El nas de Cleopatra: si hagués estat més curt, tota la faç de la terra hauria canviat.»
Blaise Pascal (1623-1662), Pensaments.

«Qui voudra connaître à plein la vanité de l’homme n’a qu’à considérer les causes et les effets de l’amour. La cause en est un je ne sais quoi. Corneille. Et les effets en sont effroyables. Ce je ne sais quoi, si peu de chose qu’on ne peut le reconnaître, remue toute la terre, les princes, les armées, le monde entier.

»Le nez de Cléopâtre s’il eût été plus court toute la face de la terre aurait changé.»