SÈNECA

Cels

Frank Brangwyn (1867-19569, Study for “British Empire Panels”-The Guildhall-Swamsea (1925).


«Caelum non animum mutant qui trans mare currunt.»
«Canvien de cel, no d’esperit, els que fugen a l’altra banda del mar.»
Horaci (65-8 aC), Epístoles [Epistulae] I, xi, v.27).

«Animum debes mutare, non caelum.»

«Has de canviar d’ànim, no de cel.»
Seneca (c. 4 aC-65), Lletres a Lucili [Epistulae morales ad Lucilium], III, xxviii, 1.

La solitud sense les lletres

William Blake (1757-1827), The Ancient of Days (1794).


«Sens dubte, la solitud sense les lletres és talment un exili, una presó, un poltre de tortura: posa-hi la cultura i esdevindrà la pàtria, la llibertat, una font de plaer. Hom coneix prou bé aquells mots de Ciceró referits al lleure: “¿Hi ha res més dolç que el lleure dedicat a la cultura?” [Tusculanes, V, 36, 105] D’altra banda, també és ben coneguda la sentència de Sèneca: “El lleure sense cultura és com la mort, una sepultura per a l’home viu” [Cartes a Lucili, 52, 3].»
Francesco Petrarca (1304-1374), Elogi de la vida solitària (De vita solitaria, 1346-c. 1356). Edició i introducció de Jordi Llovet. Traducció de Núria Gómez Llauger. Barcelona: Angle, 2011, p. 58 [I.iii.19]. (El Far; 19)