el xiulet americà

Alice Wilkie – Ziegfeld Follies – 1925.

 

 

«A París, aquella primavera de l’any catorze començà a brotar en els escenaris frívols l’espectacularitat de les gran revistes, però encara dominava el music-hall clàssic, i tenien més adeptes les lligacames a la manera de Toulouse-Lautrec que la rastellera impecable de cuixes homogènies, impersonals, nacrades i allargades, nodrides amb la millor mongeta tendra i disciplinades amb el xiulet americà: aquell xiulet brutal dels camps de rugby, que avui serveix per a tantes coses i, com que el tenim ficat a l’orella, acabarà criant-nos-hi el bolet embutllofat dels cretins.»

 

Josep Maria. de Sagarra (1894-1961), Memòries [1954], vol. II, Barcelona, Ed. 62, 1981, p. 234. (MOLC; 59)

 

 

 

 

 

 

Orinal

El governador del Banc d’Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, àlies MAFO, ha presentat la dimissió arran de la gran crisi financera de bancs i caixes.

«El vell mariscal de Villeroi, gat vell de la cort, deia faceciosament que calia aguantar l’orinal dels ministres mentre estaven en el poder, i abocar-los-hi pel cap tan bon punt hom s’adonava que els començava a fallar un peu.»

Duc de Saint-Simon [Louis de Rouvroy] (1675-1755), Memòries. Traducció i notes de Joan Casas. Barcelona: Edicions 62, p. 130. (MOLU, 37)