Marc Vicens. Font: Menjar Blanc, v.2
La carn, sense paraules,
davant de mi i en mi.
davant de mi i en mi.
I jo que havia llegit tots els llibres.
Maria-Mercè Marçal (1952-1998), La germana, l’estrangera (1985).
Vuit de Març
Maria-Mercè MARÇAL
Divises
Aleksey Chishov, Orpheus and Eurydice.
«[…] I Hermip, a les Vides, li atribueix [a Tales] la dita [que és atribuïda] per alguns a Sòcrates. Perquè deia sovint, diuen, que donava gràcies a la Sort per tres coses: “primera, perquè vaig néixer home, i no bèstia; segona, perquè home, i no dona; tercera, perquè grec, i no bàrbar”.»
Diogenes Laerci (c. s. III dC), Vides i sentències dels filòsofs, I, 33.
De Tales a Demòcrit. El pensament presocràtic. Fragments i testimons. Edició i traducció de Joan Ferrer Gràcia. Girona, Edicions de la Ela Geminada, 2011, p. 145.
Divisa
A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.
Maria-Mercè Marçal(1952-1998), Cau de llunes (1977).
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel
Una nena de 15 anys, Sahar Gul, va ser torturada salvatgement durant mesos per la seva família política, que la volia forçar a prostituir-se. La sogra i la cunyada de la jove han estat detingudes, i el seu marit està en recerca i captura. El cas ha commocionat el Govern i la societat afganesos, malgrat que al país són comuns els abusos a dones i nenes. Fotografia: Jawed Basharat. Font: La Vanguardia(3-i-2012).
Divisa
A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.
Maria-Mercè Marçal (1952-1998).
Vuit de Març
Foto: Walter Astrada, 2010.
Divisa
Que cap pòsit d’enyor no m’entrebanqui.
Heura al velam! Sal viva a les parpelles
per albirar l’enllà, com un desert
obert de sobte en un deliri verd!
Que l’escandall encalci les estrelles!
Sal oberta i, en reble, cel obert!
Deixar senyal de sal on l’ona manqui
que m’assaoni llengua, nas i orelles!
Sal oberta a la nafra: que no es tanqui!
Sal que m’embranqui, en temps d’hora batuda,
pel gorg lunar on tota cosa muda!
Sal oberta a la nafra: que no es tanqui!
Que no em venci cap àncora, vençuda
pels anys, i per l
Que cap pòsit d’enyor no m’entrebanqui.
Heura al velam! Sal viva a les parpelles
per albirar l’enllà, com un desert
obert de sobte en un deliri verd!
Que l’escandall encalci les estrelles!
Sal oberta i, en reble, cel obert!
Deixar senyal de sal on l’ona manqui
que m’assaoni llengua, nas i orelles!
Sal oberta a la nafra: que no es tanqui!
Sal que m’embranqui, en temps d’hora batuda,
pel gorg lunar on tota cosa muda!
Maria-Mercè Marçal (Barcelona, 1952-1998), Sal oberta, 1982.
El Sentit de la Paraula 