Anotació

Un po’ meglio a imposturar

Matrimoni Pujol-ANDREU DALMAU

El matrimoni Pujol, sortint de declarar dels jutjats imputats per un presumpte delicte fiscal per la fortuna opaca familiar dipositada a l’estranger durant més de trenta anys. 27.01.2015.  Fotografia: Andreu Dalmau.

 

«Vi consiglio, mia carina,

un po’ meglio a imposturar»

 

«Us aconsello, estimada meva,

l’ensarronada millorar.»

 

Il barbiere di Seviglia (1816), de Gioachino Rossini segons un llibret de Cesare Sterbini al seu torn basat en la comèdia de 1775 de Pierre Beaumarchais Le Barbier de Séville. (ària A un dottor della mia sorte, acte I, escena 10)

 

 

 

Anotació

Être heureux

smantha146

Samantha, by Marc Vicens, 2015.

Font: Menjar Blanc, v.2  (Menjar Blanc).

 

«—Fill meu —reprengué amb aquest to una mica paternal que no abandonava i que donava un cert encís a la rigidesa dels seus consells—, la qüestió no consisteix pas a saber si un és feliç, sinó a saber si ho hem fet tot per ésser-ho. Un home honrat mereix incontestablement d’ésser feliç, però no té sempre el dret de plànyer-se quan encara no ho és. És un afer de temps, de moment i d’avinentesa.»

 

« —Mon cher enfant, reprit-il dans ces formes un peu paternelles qu’il n’abandonnait pas et qui donnaient un certain charme à la roideur de ses conseils, la question n’est pas de savoir si l’on est heureux, mais de savoir si l’on a tout fait pour le devenir. Un honnête homme mérite incontestablement d’être heureux, mais il n’a pas toujours le droit de se plaindre quand il ne l’est pas encore. C’est une affaire de temps, de moment et d’à-propos. »

 

Eugène Fromentin (1820-1876), Dominique (1863). Traducció d’Agustí Esclasans. Barcelona: Proa, 1985, p. 130 (cap. 10).

 

 

 

 

Anotació

Ouija

By Javier Soriano

L’ancià president d’honor del PP, desbarrant un cop més aquest cap de setmana en la convenció del partit digne d’Alí Babà. Fotografia: Javier Soriano.

 

«Els problemes no es resolen amb paraules màgiques ni conjurs caribenys.»

 

«Los problemas no se resuelven con palabras mágicas o conjuros caribeños»

 

 Mariano Rajoy, l’amic de Luis Bárcenas.

 

 

Anotació

Page Three

Samantha-Fox

Desapareix la famosa Pàgina 3 (Page 3 o  Page Three) del diari sensacionalista britànic The Sun, propiedad de Rupert Murdoch, en què apareixien noies en topless, pràctica que va començar ara fa quaranta-quatre anys, un 17 de novembre de 1970. La desaparició sembla deguda a la pressió de campanyes com No More Page Three, liderada per l’actriu Lucy-Anne Holmes. La model, actriu i cantant britànica Samantha Karen “Sam” Fox (1966) va aparèixer a la Pàgina 3 de The Sun l’any  1983 amb només setze anys, i hi va continuar apareixent de manera regular fins que en va fer vint. Durant aquest temps va esdevenir la més popular pin-up de la seva època, i també una de les noies britàniques més fotografiada de la dècada dels vuitanta.

 

«Oi que és fabulós, ser tan fabulosa com jo?»

 

Nancy Mitford (1904-1973), L’aventura de l’amor [The Pursuit of Love, 1945]. Traducció de Dolors Udina. Barcelona: Libros del Asteroide, 2014, p. 97. (8)

 

 

 

Anotació

Jets vigoureux

Patrícia Heras Imagen principal-148

 Fotograma de pel·lícula documental Ciutat Morta (2013), dirigida per Xavier Artigas i Xapo Ortega, que narra la història del Cas 4F, un cas de corrupció policial arran dels fets succeïts el 4 de febrer de 2006, quan la Guàrdia Urbana va detenir diversos joves, que van ser condemnats i van ingressar a la presó per la seva suposada relació amb l’agressió d’un agent de la guàrdia urbana durant el desallotjament del Palau Alòs (Barcelona), fins llavors ocupat. Una d’elles, Patricia Heras, es va suïcidar en un permís penitenciari el 2011.

 

«L’autor, aquí, voldria aplegar contradiccions i reunir anacronismes per colgar la veritat sota un munt d’inversemblances i de coses absurdes, però, faci el que faci, la veritat sempre despuntarà, igual que dels ceps mal arrencats tornen a sorgir rebrots vigorosos a través de la vinya llaurada.»

 

« Ici l’auteur voudrait rassembler des contradictions, entasser des anachronismes, pour enfouir la vérité sous un tas d’invraisemblances et de choses absurdes ; mais, quoi qu’il fasse, elle poindra toujours, comme une vigne mal arrachée repousse en jets vigoureux, à travers un vignoble labouré. »

 

Honoré de Balzac (1799-1850), El gabinet dels antics [Le Cabinet des Antiques, 1838]. Traducció d’Anna Casassas. Barcelona: Edicions de 1984, 2013, p. 11.

 

 

 

Anotació

Je suis un ouvrier

A balloonist prepares for a flight at a balloon meeting in Kirchberg in the Austrian province of Tyrol.

A balloonist prepares for a flight at a balloon meeting in Kirchberg in the Austrian province of Tyrol, September 2012.

 

«—Sóc un obrer —deia— que treballa amb eines molt poc costoses, és cert; però allò que produeixen no té preu, quan és bo.»

 

 «Je suis un ouvrier, disait-il, qui travaille avec des outils fort peu coûteux, c’est vrai; mais ce qu’ils produisent est sans prix, quand cela est bon.»

 

Eugène Fromentin (1820-1876), Dominique (1863). Traducció d’Agustí Esclasans. Barcelona: Proa, 1985, p. 128 (cap. 10).