«Quina cosa més estranya, l’amor!»
«What a strange thing love is!»
«Vi consiglio, mia carina,
un po’ meglio a imposturar»
«Us aconsello, estimada meva,
l’ensarronada millorar.»
«—Fill meu —reprengué amb aquest to una mica paternal que no abandonava i que donava un cert encís a la rigidesa dels seus consells—, la qüestió no consisteix pas a saber si un és feliç, sinó a saber si ho hem fet tot per ésser-ho. Un home honrat mereix incontestablement d’ésser feliç, però no té sempre el dret de plànyer-se quan encara no ho és. És un afer de temps, de moment i d’avinentesa.»
« —Mon cher enfant, reprit-il dans ces formes un peu paternelles qu’il n’abandonnait pas et qui donnaient un certain charme à la roideur de ses conseils, la question n’est pas de savoir si l’on est heureux, mais de savoir si l’on a tout fait pour le devenir. Un honnête homme mérite incontestablement d’être heureux, mais il n’a pas toujours le droit de se plaindre quand il ne l’est pas encore. C’est une affaire de temps, de moment et d’à-propos. »
«Els problemes no es resolen amb paraules màgiques ni conjurs caribenys.»
«Los problemas no se resuelven con palabras mágicas o conjuros caribeños»
«L’autor, aquí, voldria aplegar contradiccions i reunir anacronismes per colgar la veritat sota un munt d’inversemblances i de coses absurdes, però, faci el que faci, la veritat sempre despuntarà, igual que dels ceps mal arrencats tornen a sorgir rebrots vigorosos a través de la vinya llaurada.»
« Ici l’auteur voudrait rassembler des contradictions, entasser des anachronismes, pour enfouir la vérité sous un tas d’invraisemblances et de choses absurdes ; mais, quoi qu’il fasse, elle poindra toujours, comme une vigne mal arrachée repousse en jets vigoureux, à travers un vignoble labouré. »
«—Sóc un obrer —deia— que treballa amb eines molt poc costoses, és cert; però allò que produeixen no té preu, quan és bo.»
«Je suis un ouvrier, disait-il, qui travaille avec des outils fort peu coûteux, c’est vrai; mais ce qu’ils produisent est sans prix, quand cela est bon.»
«Malgrat tot, aquell terror l’encantava secretament, que la natura ens ha creat plens de contradiccions.»
«Cap membre no pot ser aliè
al mal que els altres pateixen.
Si no et commou el dolor dels altres,
no mereixes anomenar-te persona.»
«Va llegir la nota a poc a poc i es quedà absort en uns pensaments, no pas capriciosos, però sí irregularment intensos, com els d’un home que ha estat presa d’una idea.»
«He read the note slowly, and fell into thought, not moody, but fitfully intense, as that of a man who has been captured by an idea.»
El Sentit de la Paraula 