Anotació

Il miglior fabbro

Pompeu_FabraPompeu Fabra.

 

«Il miglior fabbro: Pompeu.»

 

Salvador Oliva, El somriure del tigre. Barcelona: Quaderns Crema, 1986.

 

 

 

 

 

 

 

Anuncis
Anotació

Love

a3.jpg

By Marc Vicens, 2016.
[https://menjarblanc.wordpress.com/]

 

[…] «L’amor
fa que els joves captivin i que els vells desvariïn;
és savi quan és foll, i és foll quan és prudent.»

 

How love makes young men thrall and old men dote;
How love is wise in folly, foolish-witty.

 

William Shakespeare (1564-1616), Venus i Adonis [Venus & Adonis, 1593]. Traducció de Salvador Oliva. Barcelona: Fundació Pere Coromines/Ara Llibres, 2016, pp. 99, vv. 836-838.

 

 

 

 

 

 

 

Anotació

As caterpillars do the tender leave

adonis

By Marc Vicens, 2016.
[https://menjarblanc.wordpress.com/]

 

No en diguis, doncs, amor. L’amor se’n va anar al cel,
quan li va usurpar el nom la luxúria suosa,
que s’alimenta, revestida d’innocència,
de la bellesa fresca, tacant-la de retrets,
perquè l’ardent tirana l’ataca i destrueix,
tal com fan les erugues amb les fulles més tendres.

 

 Call it not love, for Love to heaven is fled,
Since sweating Lust on earth usurp’d his name;
Under whose simple semblance he hath fed
Upon fresh beauty, blotting it with blame;
Which the hot tyrant stains and soon bereaves,
As caterpillars do the tender leaves.

 

William Shakespeare (1564-1616), Venus i Adonis [Venus & Adonis, 1593]. Traducció de Salvador Oliva. Barcelona: Fundació Pere Coromines/Ara Llibres, 2016, pp. 97, vv. 793-798.

 

 

 

 

 

Anotació

Her soft hand’s print

manyaguesManyagues, by Marc Vicens, 2016.
[https://menjarblanc.wordpress.com/]

 

Ella està davant d’ell, que s’havia assegut;
com una amant humil es posa de genolls;
després amb una bella mà li alça el capell,
i amb l’altra tendra mà li amanyaga la cara;
les galtes d’ell conserven l’empremta dels dits d’ella,
tal com la neu caiguda mostra qualsevol traça.

 

Now was she just before him as he sat,
And like a lowly lover down she kneels;
With one fair hand she heaveth up his hat,
Her other tender hand his fair cheek feels:
His tenderer cheek receives her soft hand’s print,
As apt as new-fall’n snow takes any dint.

 

William Shakespeare (1564-1616), Venus i Adonis [Venus & Adonis, 1593]. Traducció de Salvador Oliva. Barcelona: Fundació Pere Coromines/Ara Llibres, 2016, pp. 59, vv. 349-354.

 

 

 

 

 

 

Al cor i al cos

Joaquim Sunyer (1874-56), Nu, Primavera (1919).


Dualitats
Atura-t’hi uns instants, deslliga-te’n del tot
i torna a començar. Ets a la cambra, són
les dues del matí, recordes solament
un gest i uns ulls, que avui se t’han mostrat lleials
i prou. Quin dret —ara et pregunto— t’han donat?
Què te’n vol el desig? Quines promeses
t’ha concedit? I tu, quines li’n fas?
Qui és que enganya a qui? O quin dels dos
abraçarà més fort pitjors delusions?
No hi ha resposta sinó al cor i al cos que us busca.

Salvador Oliva (1978).



Or captain jewels in the carcanet

Hannah Holman fotografiada per Gregory Derkenne per a Citizen K, Summer 2011.


Sonet LII
Sóc com el que té la beneïda clau
per a acccedir al tresor que guarda ben tancat
i no el va a veure a cada instant, que no li plau
d’esmussar aquell plaer tan poc sovintejat.
Per això tenim festes solemnes i comptades,
només de tant en tant, durant tot l’any complet,
com pedres de valor amb mesures encastades
o com les joies principals d’un collaret.
Hi ha moments en què et tinc com a dintre un                                                     [estoig
o com l’armari on dorm el mantell més preuat,
que transforma un instant en un instant de goig
desplegant altre cop l’esplendor amagat.
Beneïts els teus mèrits tan dignes de lloança:
amb tu tinc el triomf; sense tu, l’esperança.
William Shakespeare (1564-1616), Els sonets (Sonnets, 1609). Edició bilingüe. Versions en prosa i en vers de Salvador Oliva. Barcelona: Ed. 62/Empúries, 2002, sonet 52.
Sonnet LII
So am I as the rich, whose blessed key
Can bring him to his sweet up-locked treasure,
The which he will not every hour survey,
For blunting the fine point of seldom pleasure.

Therefore are feasts so solemn and so rare,
Since, seldom coming, in the long year set,
Like stones of worth they thinly placed are,
Or captain jewels in the carcanet.

So is the time that keeps you as my chest,
Or as the wardrobe which the robe doth hide,
To make some special instant special blest,
By new unfolding his imprison’d pride.

Blessed are you, whose worthiness gives scope,
Being had, to triumph, being lack’d, to hope.



[From Sali.]

Sentir amb els ulls és propi de l’amor amb talent

El quadre Portrait of Henrietta Moraes(1963), una de les primeres investigacions sobre el cos femení feta pel pintor Francis Bacon (1909-1992), va ser venut a Christie’s de Londres per 25,5 milions d’euros (14.02.2012). El quadre és un retrat de la model, bohèmia i memorialista britànica Henrietta Moraes (1931-1999), musa artística durant la dècada dels anys cinquanta i seixanta.

Sonet xxiii
Com un actor inexpert a sobre l’escenari
que oblida el seu paper per culpa del temor,
o com un enfurit amb el cor sanguinari
que veu que massa força li dissipa el valor,
jo no sé trobar els mots, per manca de                                                         [confiança,
que expressin bé la cerimònia de l’amor;
la força de l’amor em fa perdre puixança,
i el pes de tant d’amor me’n fa perdre el fervor.
Doncs, que almenys els meus llibres siguin més                                                [eloqüents,
que siguin nuncis muts del meu pit parlador,
que acapta amor i en vol retribucions fervents
més que no pas la llengua que ha dit més i                                                          [millor.
Desxifra les paraules que ha escrit l’amor silent:
sentir amb els ulls és propi de l’amor amb                                                            [talent.
William Shakespeare (1564-1616), Els sonets (Sonnets, 1609). Edició bilingüe. Versions en prosa i en vers de Salvador Oliva. Barcelona: Ed. 62/Empúries, 2002, sonet 23.
Sonnet xxiii
As an unperfect actor on the stage
Who with his fear is put besides his part,
Or some fierce thing replete with too much rage,
Whose strength’s abundance weakens his own heart.

So I, for fear of trust, forget to say
The perfect ceremony of love’s rite,
And in mine own love’s strength seem to decay,
O’ercharged with burden of mine own love’s might.

O, let my books be then the eloquence
And dumb presagers of my speaking breast,
Who plead for love and look for recompense
More than that tongue that more hath more express’d.

   O, learn to read what silent love hath writ:
   To hear with eyes belongs to love’s fine wit.