Anotació

L’absence a des effets singuliers

Nue

 

Maria Alzamora, Nue.

 

«L’absència té efectes singulars. […] L’absència uneix i desuneix, ajunta d’igual manera com separa, fa recordar i fa oblidar; afluixa certs lligams molt sòlids, els fa tibar i els prova fins al punt de trencar-los; hi ha unions que semblen indestructibles en les quals fa avaries irreparables; acumula mons d’indiferència damunt promeses de recordança eterna.»

 

« L’ABSENCE a des effets singuliers. […] L’absence unit et désunit, elle rapproche aussi bien qu’elle divise, elle fait se souvenir, elle fait oublier; elle relâche certains liens très solides, elle les tend et les éprouve au point de les briser; il y a des liaisons soi-disant indestructibles dans lesquelles elle fait d’irrémédiables avaries; elle accumule des mondes d’indifférence sur des promesses de souvenirs éternels. »

 

Eugène Fromentin (1820-1876), Dominique (1863). Traducció d’Agustí Esclasans. Barcelona: Proa, 1985, p. 23 (cap. 2).