Drew Barrymore.
Lluiten i el pit lleuger cap a parts oposades estiren
l’odi i l’amor, i al final crec que qui guanya és l’amor.
Odiaré, si puc, i si no, estimaré sense ganes;
no estima el toro el seu jou; porta el que odia, però.
Fujo del que és dolent: la bellesa en fugir m’hi retorna;
n’avorreixo els costums pèrfids, i el cos em corprèn.
Ni sense tu ni amb tu no puc viure d’aquesta manera;
sembla que jo mateix no tingui clar el meu desig.
Menys bonica voldria que fossis, o menys descarada:
a un aspecte tan bo no li estan bé els mals costums.
L’odi es mereix pels fets, l’amor em suplica amb el rostre;
pobre de mi: amb els seus torts, ella en persona és millor.
Doncs perdona’m, pels furs d’aquest jaç que, ai las, ens aplega,
per tots els déus que tants cops et permetrien l’engany,
pel teu rostre que jo comparo a un numen magnífic,
i pels teus ulls, que els meus han convertit en captius!
Siguis com siguis seràs sempre meva; tu tria el que vulguis:
¿ho he de voler jo mateix o has de forçar-me a l’amor?
Cal que desplegui el velam i els vents conductors utilitzi:
sense voler, tanmateix, cap a l’amor vaig forçat.
Ovidi (43aC-17), Amors [Amores], traducció de Jordi Parramon, Barcelona, Quaderns Crema, 2000, III, xiB, vv. 33-52.
Luctantur pectusque leve in contraria tendunt
Hac amor hac odium, sed, puto, vincit amor.
Odero, si potero; si non, invitus amabo.
Nec iuga taurus amat; quae tamen odit, habet.
Nequitiam fugio — fugientem forma reducit;
Aversor morum crimina — corpus amo.
Sic ego nec sine te nec tecum vivere possum,
Et videor voti nescius esse mei.
Aut formosa fores minus, aut minus inproba, vellem;
Non facit ad mores tam bona forma malos.
Facta merent odium, facies exorat amorem —
Me miserum, vitiis plus valet illa suis!
Parce, per o lecti socialia iura, per omnis
Qui dant fallendos se tibi saepe deos,
Perque tuam faciem, magni mihi numinis instar,
Perque tuos oculos, qui rapuere meos!
Quidquid eris, mea semper eris; tu selige tantum,
Me quoque velle velis, anne coactus amem!
Lintea dem potius ventisque ferentibus utar,
Ut, quam, si nolim, cogar amare, velim.
Hac amor hac odium, sed, puto, vincit amor.
Odero, si potero; si non, invitus amabo.
Nec iuga taurus amat; quae tamen odit, habet.
Nequitiam fugio — fugientem forma reducit;
Aversor morum crimina — corpus amo.
Sic ego nec sine te nec tecum vivere possum,
Et videor voti nescius esse mei.
Aut formosa fores minus, aut minus inproba, vellem;
Non facit ad mores tam bona forma malos.
Facta merent odium, facies exorat amorem —
Me miserum, vitiis plus valet illa suis!
Parce, per o lecti socialia iura, per omnis
Qui dant fallendos se tibi saepe deos,
Perque tuam faciem, magni mihi numinis instar,
Perque tuos oculos, qui rapuere meos!
Quidquid eris, mea semper eris; tu selige tantum,
Me quoque velle velis, anne coactus amem!
Lintea dem potius ventisque ferentibus utar,
Ut, quam, si nolim, cogar amare, velim.
El Sentit de la Paraula 