Odero, si potero; si non, invitus amabo

Drew Barrymore.


Lluiten i el pit lleuger cap a parts oposades estiren
     l’odi i l’amor, i al final crec que qui guanya és l’amor.
Odiaré, si puc, i si no, estimaré sense ganes;
     no estima el toro el seu jou; porta el que odia, però.
Fujo del que és dolent: la bellesa en fugir m’hi retorna;
     n’avorreixo els costums pèrfids, i el cos em corprèn.
Ni sense tu ni amb tu no puc viure d’aquesta manera;
     sembla que jo mateix no tingui clar el meu desig.
Menys bonica voldria que fossis, o menys descarada:
     a un aspecte tan bo no li estan bé els mals costums.
L’odi es mereix pels fets, l’amor em suplica amb el rostre;
     pobre de mi: amb els seus torts, ella en persona és millor.
Doncs perdona’m, pels furs d’aquest jaç que, ai las, ens aplega,
     per tots els déus que tants cops et permetrien l’engany,
pel teu rostre que jo comparo a un numen magnífic,
     i pels teus ulls, que els meus han convertit en captius!
Siguis com siguis seràs sempre meva; tu tria el que vulguis:
     ¿ho he de voler jo mateix o has de forçar-me a l’amor?
Cal que desplegui el velam i els vents conductors utilitzi:
     sense voler, tanmateix, cap a l’amor vaig forçat.
Ovidi (43aC-17), Amors [Amores], traducció de Jordi Parramon, Barcelona, Quaderns Crema, 2000, III, xiB, vv. 33-52.

Luctantur pectusque leve in contraria tendunt
     Hac amor hac odiumsedputovincit amor.
Oderosi poterosi noninvitus amabo.
     Nec iuga taurus amatquae tamen odithabet.
Nequitiam fugio — fugientem forma reducit;
     Aversor morum crimina — corpus amo.
Sic ego nec sine te nec tecum vivere possum,
     Et videor voti nescius esse mei.
Aut formosa fores minusaut minus inprobavellem;
     Non facit ad mores tam bona forma malos.
Facta merent odiumfacies exorat amorem —
     Me miserumvitiis plus valet illa suis!
Parceper o lecti socialia iuraper omnis
     Qui dant fallendos se tibi saepe deos,
Perque tuam faciemmagni mihi numinis instar,
     Perque tuos oculosqui rapuere meos!
Quidquid erismea semper eristu selige tantum,
      Me quoque velle velisanne coactus amem!
Lintea dem potius ventisque ferentibus utar,
     Utquamsi nolimcogar amarevelim.


Anuncis

Destrossant els nervis

Drew Barrymore fotografiada per Mark Seliger per a Rolling Stone el 1995.


«El director em va dir: “No el faig fora per respecte al seu honorable pare, que si no, ja faria temps que hauria sortit volant d’aquí.” I jo li vaig contestar: “Excel·lència, m’afalagueu més del compte en suposar-me capaç de volar.” Després vaig sentir que demanava: “Enduguin-se aquest senyor; em destrossa els nervis.»

Anton Thékhov, La meva vida. Relat d’un home de províncies, traducció d’Àngels Llòria, Barcelona, Minúscula, 2011, p. 7.