Anotació

La Invenció del Bes

El famós petó de Madonna i Britney Spears a la gala dels MTV Awards 2003.
 
Invenció del bes
Doncs, l’Amor i l’Oblit eren germans;
poc enfora de l’un, l’altre es paixia.
(Sabeu que l’un ens lleva tot descans,
però que l’altre bé hi coneix metgia.)
—Trobí un senyal no imaginat abans
—deia l’Amor—, i és la besada pia,
tendre segell en boca dels amants,
amb dolç desmai i enfosquiment del dia.
Ja, però, vaig tement-me que la raça
dels homes, abocant-se al nou delit,
més minvarà la seva vida escassa—.
I en veient son germà mig penedit:
—Posaré quatre sous —deia l’Oblit—
del meu sopor en cada bes de massa.

Josep Carner (1884-1970), Poesia, text de l’edició de 1957 revisat i establert per Jaume Coll.Barcelona, Quaderns Crema, 1992, p. 377 [Ofrena] [La paraula en el vent, 1914; La inútil ofrena, 1924].

 

 
Anuncis
Anotació

Indiferència envers el destí

Manuel Álvarez Bravo (1902-2002), The Good Reputation Sleeping (1938).

 

«En Gabriel estava més blanc. Tenia una mirada més pensativa i una expressió més trista. Havia passat un calvari de desventures que li havia donat més del que li havia pres. Havia perdut tots els béns que tenia; havia caigut de la seva modesta eminència a una rasa encara més fonda d’aquella on havia sortit; però ara tenia una serenitat majestuosa que fins llavors desconeixia i aquella indiferència envers el destí que sovint envileix la persona però que, quan això no passa, constitueix l’essència de la seva grandesa. Així doncs, la humiliació havia esdevingut enaltiment, i la pèrdua, guany.»

 

«Gabriel was paler now. His eyes were more meditative, and his expression was more sad. He had passed through an ordeal of wretchedness which had given him more than it had taken away. He had sunk from his modest elevation as pastoral king into the very slime-pits of Siddim; but there was left to him a dignified calm he had never before known, and that indifference to fate which, though it often makes a villain of a man, is the basis of his sublimity when it does not. And thus the abasement had been exaltation, and the loss gain.»

 

Thomas Hardy (1840-1928), Lluny del brogit del món [Far from de Madding Crowd, 1874). Traducció de Xavier Pàmies. Barcelona: Viena, 2013, p. 45.


Dos "Amigos"

José Ignacio Wert i Cristóbal Montoro.


«Eran amigos de solicitar casas ajenas, olvidándose de las proprias; que se les tratase verdad y de no decirla; que se les pagase lo que se les debía y no pagar lo que debían; ganar y gastar largo, diese donde diese, que ya estaba rematada la prenda y —como dicen— a Roma por todo.»
Mateo Alemán (1547-1615), Guzmán de Alfarache(1599). Vol. I. Edición de José María Micó. Madrid, Cátedra, 2009, p. 133 (primera parte, capítulo I).



Fàstics

Fotografia de Juan José Padilla, de Daniel Ochoa de Olza, segon premi del World Press Photo 2012 (en les categories de Gent i Societat i de Retrats), vetada en les banderoles de la publicitat de l’exposició del World Press Photo 2012 del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).

«A mi sempre m’ha fet fàstic ser espanyol.»
Albert Pla, La Nueva España (Gijón).