Un goril·la mascle del zoo de Praga. Foto: Filip Singer/EPA, 2011.
«Les passions no són sinó idees en el primer estadi de desenvolupament. Són propietat de la joventut del cor, i és idiota el qui es pensi que el torbaran tota la vida: hi ha molts rius tranquils que comencen en saltants sorollosos, però no n’hi ha cap que salti i escumegi fins al mar. Si bé aquesta calma sovint indica una força enorme, però oculta. La plenitud i la profunditat dels sentiments i de les idees no permeten rampells desaforats. Quan pateix i quan gaudeix, l’ànima ret un compte exhaustiu de tot i es convenç que ha de ser així. Sap que la cremor constant del sol l’assecaria si no fos per les tempestes. S’omple de la pròpia vida: s’amanyaga i es castiga, com una criatura estimada. És només en aquest estat elevat d’autoconeixement que l’home pot valorar la justícia divina.»
Mikhaïl Lérmontov (1814-1841), Un heroi del nostre temps (1839-1840). Traducció de Miquel Cabal Guarro. Barcelona: Alpha, 2011, p. 126.
El Sentit de la Paraula 