Estelada gegant desplegada per les JERC al Park Güell. 09.09.2012.
Les tombes flamejants
Fou una pàtria. Va morir tan bella,
que mai ningú no la gosà enterrar:
damunt de cada tomba un raig d’estrella,
sota de cada estrella un català.
Fou una pàtria. Va morir tan bella,
que mai ningú no la gosà enterrar:
damunt de cada tomba un raig d’estrella,
sota de cada estrella un català.
Tan a la vora de la mar dormia
aquella son tan dolça de la mort,
que les sirenes dia i nit oïa
com li anaven desvetllant el cor.
aquella son tan dolça de la mort,
que les sirenes dia i nit oïa
com li anaven desvetllant el cor.
Un dia es féu una claror d’albada
i del fons de la tomba més glaçada
fremí una veu novella el cant dels cants:
i del fons de la tomba més glaçada
fremí una veu novella el cant dels cants:
—Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
Ja ha sonat l’hora d’esventar la cendra,
oh Pàtria de les tombes flamejants!
Ja ha sonat l’hora d’esventar la cendra,
oh Pàtria de les tombes flamejants!
Ventura Gassol (1893-1980), Les tombes flamejants (1923).
El Sentit de la Paraula 