Oh Pàtria de les tombes flamejants!

Estelada gegant desplegada per les JERC al Park Güell. 09.09.2012.

Les tombes flamejants

Fou una pàtria.
Va morir tan bella,
que mai ningú no la gosà enterrar:
damunt de cada tomba un raig d’estrella,
sota de cada estrella un català.

Tan a la vora de la mar dormia
aquella son tan dolça de la mort,
que les sirenes dia i nit oïa
com li anaven desvetllant el cor.

Un dia es féu una claror d’albada
i del fons de la tomba més glaçada
fremí una veu novella el cant dels cants:

—Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
Ja ha sonat l’hora d’esventar la cendra,
oh Pàtria de les tombes flamejants!

Ventura Gassol (1893-1980), Les tombes flamejants (1923).




Anuncis