Mes: Juny de 2018

Anotació

– espérant y faire de grandes découvertes, et n’en firent aucune –

Laura-Borras_2036806478_54708362_1024x683

La consellera de Cultura, Laura Borràs, esbroncant la bancada de Ciudadanos per no haver-se llegit el Quixot.

 

 

«I durant quinze dies, gairebé sempre després de dinar, escorcollaven en les seves consciències, a l’atzar, esperant de fer-hi grans descobriments; i no en van fer cap, cosa que els va estranyar d’allò més.»

 

 

« Et pendant quinze jours, après le déjeuner habituellement, ils cherchaient dans leur conscience, au hasard – espérant y faire de grandes découvertes, et n’en firent aucune – ce qui les étonna beaucoup. »

 

 

Gustave Flaubert (1821-1880), Bouvard i Pécuchet [Bouvard et Pécuchet, 1881]. Pròleg, traducció i notes de Jordi Llovet. Barcelona: Proa, 1990, p. 215 (capítol VIII).

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Anotació

Tenez en compte…

33689649_247805765971701_259884807473856512_n(1)

Photo from the G7 summit in Canada. The picture posted on German Chancellor Angela Merkel’s official Instagram account, appears to have captured an interesting exchange between the world leaders, including US President Donald Trump, Japan’s Shinzo Abe, and France’s Emmanuel Macron. During the summit Donald Trump had complained that America was «like the piggy bank that everybody is robbing». But he said his relationship with fellow G7 leaders was at «10 out of 10».

 

 

«Tingue sempre present la picardia dels falsaris i l’interès dels apologistes i dels calumniadors.»

 

« — Tenez en compte l’adresse des faussaires, l’intérêt des apologistes et des calomniateurs. »

 

 

Gustave Flaubert (1821-1880), Bouvard i Pécuchet [Bouvard et Pécuchet, 1881]. Pròleg, traducció i notes de Jordi Llovet. Barcelona: Proa, 1990, p. 134 (capítol IV).

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Anotació

L’alfabet en argentada espurna

Kardashian

Na Kardashian, via Instagram.

 

 

Somni

 

He somiat que entre la mar nocturna
una sirena de bell si d’argent
em deia: —Fill d’aqueixa vil cofurna,
la dura terra sense argent llisquent,

fita avui la mirada taciturna
en les lluors de l’onejar brunzent:
són l’alfabet en argentada espurna
del bell amor, immarcescible al vent—.

I m’abocava a aprendre aquell misteri
d’un gran defalliment i un gran imperi.
El vent, però, de tot senyal escrit

deixà, en passant, escorrialles soles,
i cantava: —En tan lleus abeceroles,
la lletra mor abans no té sentit.

 

 

Josep Carner (1884-1970), Poesia (1957). Text de l’edició de 1957 revisat i establert per Jaume Coll. Barcelona: Quaderns Crema, 1992, p. 434 (Ofrena, 326) [< La paraula en el vent (1914), 27.I]

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Anotació

Uròbor

Serpiente_alquimica

A copy of a 1478 drawing by Theodoros Pelecanos of an alchemical tract attributed to Synesius.  The ouroboros or uroborus is an ancient symbol depicting a serpent or dragon eating its own tail. Originating in ancient Egyptian iconography, the ouroboros entered western tradition via Greek magical tradition and was adopted as a symbol in Gnosticism and Hermeticism, ll and most notably in alchemy. Via medieval alchemical tradition, the symbol entered Renaissance magic and modern symbolism, often taken to symbolize introspection, the eternal return or cyclicality, especially in the sense of something constantly re-creating itself. It also represents the infinite cycle of nature’s endless creation and destruction, life and death. The term derives from Ancient Greek: οὐροβόρος, from οὐρά ‘tail’ + βορά ‘food’, from βιβρώσκω ‘I eat’.

 

 

(La novetat ens tempta sempre a tots.)

 

 

Aleksandr S.Puixkin (199-1837), La Gabrielíada (1821). Traducció d’Helena Vidal. Figueres: Cal·lígraf, 2015, p. 47.

 

 

 

 

 

 

 

 

Anotació

Déu és gelós

Lawrence Jennifer(1).jpg

Jennifer Lawrence.

 

 

Déu és gelós. Què podrà fer la verge?
No us lamenteu, princesa del meu cor,
oh, dones, de l’amor dipositàries,
que amb tanta habilitat aconseguiu
fer ballar el cap al vostre amat promès,
distreure la mirada més experta
i disfressar els efectes del pecat
amb el més cast dels vels de la innocència…
La filla sorneguera té per mestra
la seva mare en l’art de fer posat
de vergonyosa i d’estrafer el dolor;
juga molt bé el paper la nit de noces,
i l’endemà s’aixeca amb cara pàl·lida,
passeja el cos extenuat i lànguid,
l’home és feliç, la mare està tranquil·la,
i allà al carrer s’espera el vell amic.

 

 

Aleksandr S.Puixkin (199-1837), La Gabrielíada (1821). Traducció d’Helena Vidal. Figueres: Cal·lígraf, 2015, p. 63.