Anotació

A la conca dels mots espurna el Nom

Charles Ray, Boy with Frog, escultura comissionada per François Pinault. Punta de la Dogana, Venècia.

 
 La pluja, que s’ha posat la vesta de l’orat de la casa del cim, se m’acosta tota dolça, em dóna un pom de flors i em diu de cercar el nom per les clarianes de l’altre vocabulari

Jo sé el camí de la Casa Vermella
On viu l’orat que farga a mitjanit;
S’hi va pel clot on degoten les brees
D’un tronc alat, amb espurneigs d’estela,
I on pella el roc amb semença de griu.
En un trencall, entre esbarzers benignes,
Ja En Marbre, dret, us anomena clar;
El vostre nom s’esfulla per la timba,
Un bosc cremat us compta els anys, i els dies,
I Na Fontana us allarga les mans.
Seguiu enllà, on una rel dreçada
Com un serpent, despulla el llavi en plor
I els pits alçats amb blancors muntanyanes,
I us mira fosc, com l’agònica orada
Si el pescador l’enxarxa arran de moll.
A l’esvoranc, on folguen les fumeres
Quan ve l’estiu i el foc cobeja amant,
Us dóna el braç Na Canya mitjancera:
Salveu el grau; i adreçada la sella,
Tantost salpeu de la platja dels camps.
Fendiu els blats, i al palmell d’una cova
On llaura En Vent i on N’Ombra lleva fruit,
Descavalqueu. Ja Na Canya reposa
A l’entrecuix d’un rec; sols, amb la rosa
De l’estanyol, seguiu les nous de llum.
Sagna N’Escorça i sangloten les palles,
I els brins s’oregen als porxos d’En Cep;
I si els carbons disbauxen N’Atzavara,
La flor dels cims és N’Escuma que avança
I us dóna, escrits, els horòscops en creu.
Guanyeu el coll, i en tombant a la dreta,
Veureu, extrem, el Cap de mal passar.
La brisa frisa i embrossa les cledes,
N’Herba aforesta un sorramoll de guerra
I els fongs, cofats, escalen el barranc.
En Fred s’alzina i les pinyes s’escuen,
Na Boira us dóna el ram: ja sou a prop.
Canta N’Arbre tremós, al ple de muda,
Els tucs, nevats, vesteixen la cogulla,
I En Flum, joiós, pastoreja amb esclops.
Ja ve Na Pluja i es posa el monocle
Per veure-hi just:
Vós sou En Tal, farà
I us besa el front i el pit, i diu:
Bell home,
Seguiu-me a mi.
I al ponent de la llosa
Que filtra el temps, us mostra on són els dalts.
Recordo el món plomós, quan era grua
I ullava aigualls a la fira dels llamps.
He vist, reial, un ajust de meduses
I escoltat la campana de les dunes
Quan s’encrespa la lluna en el fossat
.
I diu:
—Ja som a la Casa Vermella:
Grua, pluja o bruixot, jo só l’orat
Que cerqueu tots si foregeu la Meda,
Quan les bromes s’enfolquen a veremes
I el vi penetra, pubescent, la mar.
Què vols, danser? Saber si la Bellesa
És una en l’U? I la Bonesa? ¿L’U
Rael o rou? O l’antiga jovença!
Serviu, pillocs, l’amor, i en privadesa,
Del boll sobrer en feu gram per al comú
.
I: —Els qui us narreu al quitrà de les places
O poliu rims a les planes del son,
Allibereu les egües a la platja!
I amb signes nous i amb clofolles de sol
Escriviu, purs, a les parets de l’aigua
:
“A la conca dels mots espurna el Nom.”

 

Banyuls, setembre de 1959 – Cap d’Any de 1960 
 

J.V. Foix (1893-1987), Onze Nadals i un Cap d’Any (1960).

 
 

Home zodiacal

Miniatura L’Homme anatomique o L’Homme zodiacal del llibre d’hores Très Riches Heures du Duc de Berryelaborat pels germans Limbourg, Barthélemy van EyckJean Colombedurant el segle xv.


«Aquell les obres del qual són més que la seva saviesa, la seva saviesa es manté. Però aquell qui la seva saviesa és més que les seves obres, la seva saviesa no es manté.»
La saviesa dels Pares d’Israel. El tractat Abot de la Misnà. Traducció del text hebreu i arameu de Joan Ferrer. Barcelona: Fragmenta, 2010, cap. III, 9.


Que no us plantin la Llufa!

llufa 
[1696; d’origen onomatopeic i expressiu]
f FISIOL Ventositat produïda sense estrèpit. 
fer llufa (una bomba, un petard, etc.) p anal Cremar-se sense explotar. 
fer llufa (una persona o una cosa) fig Fallir, no respondre de la manera que hom esperava. 
FOLK Tros de paper o de drap, generalment en forma de ninot, que hom penja a l’esquena d’algú, per burla, el dia dels Innocents. 
penjar (o posarla llufa (a algú) fig Fer-li’n alguna abusant de la seva confiança, de la seva candidesa. 
BOT Pet de llop.



…darrere una mata hi ha un home cagant…

Antony Gormley, Precipitate, 2004.


El pessebre màgic
Muntanyes de suro,
figures de fang,
casetes de duro,
campanes ding-dang.
A dins una cova
hi ha gent que no es mou,
un nen sense roba,
l’estufa és un bou.
Un riu fet de plata,
hi ha ànecs nedant,
darrere una mata
hi ha un home cagant.
La neu és farina,
el cel cel·lofan,
la mare una nina
i el Déu un infant.
Montserrat Jané (música) i Ricard Bonmatí (lletra).

Una postal nadalenca

Kirin Patal.


Christmas Card From A Hooker In Minneapolis

Hey Charlie, I’m pregnant and living              [on 9th Street
Right above a dirty bookstore off                     [Euclid Avenue
And I stopped takin’ dope and I quit               [drinkin’ whiskey
And my old man plays the trombone              [and works out at the track
He says that he loves me, even though           [it’s not his baby
He says that he’ll raise him up like he            [would his own son
And he gave me a ring that was worn             [by his mother
And he takes me out dancin’ every                  [Saturday night
And hey Charlie, I think about you                  [everytime I pass a fillin’ station
On account of all the grease you used             [to wear in your hair
And I still have that record of Little                 [Anthony and the Imperials
But someone stole my record player,              [now how do you like that?
Hey Charlie, I almost went crazy after            [Mario got busted
I went back to Omaha to live with my             [folks
But everyone I used to know was                     [either dead or in prison
So I came back to Minneapolis, this                 [time I think I’m gonna stay
Hey Charlie, I think I’m happy for the             [first time since my accident
And I wish I had all the money we                   [used to spend on dope
I’d buy me a used car lot and I                          [wouldn’t sell any of ‘em
I’d just drive a different car every day             [dependin’ on how I feel
Hey Charlie, for chrissakes, if you                   [want to know the truth of it
I don’t have a husband, he don’t play              [the trombone
I need to borrow money to pay this                 [lawyer, and Charlie, hey
I’ll be eligible for parole come                          [Valentine’s day
Tom Waits, «Christmas Card From A Hooker In Minneapolis» (Blue Valentine, 1978).