Che quanto piace al mondo è breve sogno

Femke Oosterkamp.

El qui en rimes esparses escolteu

els sospirs que em nodriren el furor

del temps primer de juvenil error,

quan era, en part, divers del que se’m veu,

pel vari estil amb què em lamento arreu

entre vana esperança i va dolor,

espero en qui conegui bé l’amor,

més que disculpa, pietat en preu.

Però bé veig que he estat entre la gent

enraonia un temps, de què sovint

de mi m’avergonyeixo amb el cor meu;

d’aquell desvari en ve avergonyiment,

i el penedir-se, i el saber distint

que allò que plau al món és somni breu.

Francesco Petrarca, Cançoner. Tria de sonets. Traducció de Miquel Desclot. Barcelona: Proa, 2003, p. 69.

I

Voi ch’ascoltate in rime sparse il suono
di quei sospiri ond’io nudriva ’l core
in sul mio primo giovenile errore
quand’era in parte altr’uom da quel ch’i’ sono,

del vario stile in ch’io piango et ragiono
fra le vane speranze e ’l van dolore,
ove sia chi per prova intenda amore,
spero trovar pietà, nonché perdono.

Ma ben veggio or sí come al popol tutto
favola fui gran tempo, onde sovente
di me medesmo meco mi vergogno;

et del mio vaneggiar vergogna è ’l frutto,
e ’l pentersi, e ’l conoscer chiaramente
che quanto piace al mondo è breve sogno.

Francesco Petrarca (1304-1374), Canzoniere, 1470.