Pantà de Foix. Foto: Xavier Gómez, 2010.
«El que realment atreia el lector rus era el fet que en els herois de Txékhov reconeixia el tipus de l’intel·lectual rus, un ésser estrany i patètic que és poc conegut a l’estranger i que no pot existir a la Rússia dels soviets. L’intel·lectual de Txékhov era un home en qui s’unia la més profunda honestedat humana amb una incapacitat gairebé ridícula per fer realitat els seus ideals i principis; un home consagrat a la bellesa moral, al benestar del seu poble, al bé de l’univers, però incapaç de fer res de profit en la seva vida particular; que va desgranant la seva existència provinciana en una nebulosa de somnis utòpics; que sap del cert què és bo, què és allò pel qual val la pena de viure, però que alhora es va enfonsant progressivament en el fangar d’una existència avorrida, monòtona, desgraciada en l’amor, irremissiblement ineficaç en tot: un home bo que no és capaç de fer el bé. Aquest és el personatge que transita, disfressat de metge, d’estudiant, de mestre de poble, de molts altres oficis, per tots els contes de Txékhov.»
«Txékhov troba un especial plaer artístic en fixar totes les delicades varietats d’aquesta mena d’intel·lectual rus d’abans de la guerra i de la revolució. Aquells homes sabien somiar; no sabien governar. Destrossaven les seves vides i les dels altres, eren necis, dèbils, inútils, histèrics; però Txékhov insinua: beneït sigui el país que pot produir aquesta mena d’homes. Perdien ocasions, defugien l’acció, passaven nits en blanc projectant mons que no eren capaços de construir; però el sol fet que uns homes això hagin viscut i probablement continuïn vivint, no sabem on ni com, a la implacable i sòrdida Rússia d’avui, és una promesa d’un futur millor per al món en general; perquè potser la més admirable de totes les admirables lleis de la naturalesa sigui la supervivència del més dèbil»
«Jo recomano vivament reprendre tantes vegades com sigui possible els llibres de Txékhov (fins i tot en les traduccions que ha hagut de sofrir) i llegir-los com han de ser llegits, somiant a través d’ells. En una era de formidables Goliats, convé llegir coses sobre Davids delicats.»
Extractes del Curso de literatura rusa, de Vkadímir Nabókov. Programa de mà de Les tres germanes, d’Anton Txékhov, direcció de Carlota Subirós, Teatre Lliure, 2011.
El Sentit de la Paraula 