Veni de Libano

Fotografia: Olga BelleMor.


Càntic dels Càntics, 4

ell
4
Que n’ets, de bella, estimada meva,
que n’ets, de bella!
Els teus ulls són coloms
darrere el teu vel.
La teva cabellera és com un ramat de cabres
que baixen de les muntanyes de Galaad.
Les teves dents són un ramat d’ovelles toses
que pugen de banyar-se.
Totes van aparellades,
no n’hi ha cap sense companya.
Com un fil escarlata són els teus llavis,
la teva boca és un encís,
dues meitats de magrana són les teves galtes
darrere el teu vel.
El teu coll és com la torre de David,
que s’alça sobre els cims;
hi ha penjats mil escuts,
tots els trofeus dels guerrers.
Els teus pits són com dos cervatells,
com dos bessons de gasela,
que pasturen entre els lliris.
Abans que bufi la marinada
i s’allarguin les ombres,
me n’aniré a la muntanya de la mirra,
a la collada de l’encens.
Ets tota bella, amiga meva,
no tens cap defecte.
Vine amb mi del Líban, esposa,
vine del Líban!
Davalla dels cims de l’Amanà,
de la carena del Senir i de l’Hermon,
dels caus dels lleons,
de les muntanyes dels lleopards.
M’has robat el cor, germana meva, esposa,
amb una sola mirada m’has robat el cor,
amb una sola perla dels teus collarets.
10 Que en són, de delicioses, les teves carícies,
germana meva, esposa!
Les teves carícies són més dolces que el vi.
L’olor dels teus perfums,
més agradable que tots els bàlsams.
11 Els teus llavis, esposa, destil·len nèctar,
tens mel i llet sota la llengua;
l’olor dels teus vestits
és com l’olor del Líban.
12 Ets un jardí tancat, germana meva, esposa:
un jardí tancat,
una font segellada.
13 Els teus recs són un paradís de magraners
amb fruits saborosos,
amb hennes i nards,
14 nard i safrà;
canya aromàtica i cinnamom,
amb tota mena d’arbres d’encens,
amb mirra i àloes,
amb totes les essències balsàmiques.
15 Ets font de jardins,
pou d’aigües vives,
que brollen del Líban.

ella
16 Desvetlla’t, tramuntana,
vine, migjorn,
bufa sobre el meu jardí
i que s’escampin els seus perfums.
Que entri el meu estimat al seu jardí
per assaborir-ne els fruits saborosos!


Canticum Canticorum 4

1quam pulchra es amica mea quam pulchra es oculi tui columbarum absque eo quod intrinsecus latet capilli tui sicut greges caprarum quae ascenderunt de monte Galaad
 2dentes tui sicut greges tonsarum quae ascenderunt de lavacro omnes gemellis fetibus et sterilis non est inter eas
 3sicut vitta coccinea labia tua et eloquium tuum dulce sicut fragmen mali punici ita genae tuae absque eo quod intrinsecus latet
 4sicut turris David collum tuum quae aedificata est cum propugnaculis mille clypei pendent ex ea omnis armatura fortium
 5duo ubera tua sicut duo hinuli capreae gemelli qui pascuntur in liliis
 6donec adspiret dies et inclinentur umbrae vadam ad montem murrae et ad collem turis
 7tota pulchra es amica mea et macula non est in te
 8veni de Libano sponsa veni de Libano veni coronaberis de capite Amana de vertice Sanir et Hermon de cubilibus leonum de montibus pardorum
 9vulnerasti cor meum soror mea sponsa vulnerasti cor meum in uno oculorum tuorum et in uno crine colli tui
 10quam pulchrae sunt mammae tuae soror mea sponsa pulchriora ubera tua vino et odor unguentorum tuorum super omnia aromata
 11favus distillans labia tua sponsa mel et lac sub lingua tua et odor vestimentorum tuorum sicut odor turis
 12hortus conclusus soror mea sponsa hortus conclusus fons signatus
 13emissiones tuae paradisus malorum punicorum cum pomorum fructibus cypri cum nardo
 14nardus et crocus fistula et cinnamomum cum universis lignis Libani murra et aloe cum omnibus primis unguentis
 15fons hortorum puteus aquarum viventium quae fluunt impetu de Libano
 16surge aquilo et veni auster perfla hortum meum et fluant aromata illius


Anuncis