Anotació

L’empremta

by Euan Uglow.jpg

By Euan Uglow.

 

«Debes saber que todo lo que en la tierra aparece en forma de palabra deja su huella en el mundo superior.»

 

Leo Perutz (1882-1957), De noche, bajo el puente de piedra [Nachts unter der steinernen Brücke, 1953]. Traducción del alemán de Cristina García Ohlrich. Barcelona: Libros del Asteroide, 2016, p. 269 (El ángel Asael).

 

 

 

 

 

 

Anuncis
Anotació

Vis-a-vis

infanta

Portada de la revista satírica El Jueves.

 

Si n’hi va haver de discòrdia a casa el dia que varen volguer donar-me ofici! Lo pare tenia una bena als ulls quan es tractava de mi.
─És un tonto, aquest bordegàs ─deia sempre─; no en sabrà mai, de lletra, perquè no hi pot entrar ni a cops de culata. Desenganya’t, Mariona: que es matriculi de burro, és la carrera en què farà més avenços. Té la dobla curta.
─No sé a qui s’assembla ─responia la mare, quedant-se molt pensativa fixant los ulls a terra, i , com si enraonés sola, afegia─: Dels meus, no es retira a ningú.
─Deu retirar-se a la meva banda, o a mi, si coneixes: potser sí que hi sigut ase tota la vida i no me n’he adonat fins avui que el fill m’ho treu a la cara!…
─Jo no dic tant. Però a cap dels de casa, ja t’ho asseguro, perquè no n’hi ha hagut de tontos.
─Ai, vatua el món dolent! Encara em faràs despacientar! ¿Doncs, pel teu compte, en lo meu llinatge s’hi crien ases?…
No es varen poguer avenir. La mare retreia les prendes del seu parentiu, del quin n’havia eixit un intèrpret de llengües vives. Lo pare, posat en l’empenyo i per no resultar de sang més baixa, féu una relació molt lluïda de la seva raça, i, exaltant-se a mesura que ponderava els seus mèrits, acabava per treure’s la gorra rebatent-la per terra, i, acotant lo cap, llis com un ou, l’ensenyà, exclamant amb ira:
─Bé, ¿i això què vol dir? L’avi, el pare, i jo, tots l’havem tingut idèntic. ¿Quants n’hi ha, de calbos, a casa teva?… Encara vindrà a contrapuntar-se’m, aquesta dona! Això són caps de doctor ─afegí donant-s’hi patacades amb desfici─, dels que hi porten boneto i borla per rescabalà’ls dels cabells que han perdut estudiant.¿Què vol dir un intèrprete en tota la família? Una flor no fa estiu!
A la fi i remat d’aquesta porfia, va resultar que havia eixit tonto per compte propi, sense adob ni cultiu estrany: per virtut i calitat de jo mateix.
Aqueix vaticini dels meus pares m’ha perseguit tota la vida.

 

Emili Vilanova (1840-1905), Escenes barcelonines. Una antologia. Tria i pròleg d’Enric Cassany. Edició dels textos a cura d’Arnau Soler Pejoan. Barcelona: Proa, 2016, pp. 163-164 (Records d’un pobre home).

 

 

Anotació

Vora la mar és nada

new-brighton-uk-storm-clouds-gather-above-perch-rock-lighthouse-photograph-by-phil-noble

Storm clouds gather above Perch Rock lighthouse, New Brighton, UK. Photograph by Phil Noble.

 

 

Vora la mar és nada l’estimada
i és olorosa de ruixim marí;
té els canvis de la mar en la mirada
i lliure es gronxa per un blau camí.

Compta les veles a la matinada,
veu a la tarda el cuejant botí,
d’un so de mar és a la nit bressada;
i el meu plany no li vaga de sentir.

Amor, ensenya’m una veu novella
de prou virtut: no pas la cantarella
de l’aigua al vent o damnejant esculls:

que la bon recer de l’oblidada quilla
em valgui el so difós de la conquilla
quan serem sols i aclucarem els ulls.

 

Josep Carner (1884-1970), La paraula en el vent (1914).

 

 

 

 

 

Anotació

A me restavano fuori le spalle intiere

tumblr_okuo29amdm1u75mbvo1_1280

 

 

«Solia anar tots els matins al bany flotant de Rima, situat entre el jardinet del Palazzo Reale i la punta de la Dogana. Havia pres per a una hora, de les set a les vuit, una Sirena, això és una de les piscines per a dones, gran a bastament per poder-hi nedar un poc, i la meva cambrera venia a despullar-me i a vestir-me; atès que cap altra hi podia entrar, no em prenia la molèstia de posar-me el vestit de bany. La piscina, tancada entorn amb parets de fusta i coberta d’una tela cendrosa amb llargs bocins vermells, tenia el fons de pedretes col·locat a una profunditat tal sota l’aigua que a les senyores de baixa estatura només els sobresortia el cap. A mi, em sobresortien les espatlles senceres.»

 

 

«Costumavo tutte le mattine di recarmi al bagno galleggiante di Rima, posto fra il giardinetto del Palazzo Reale e la punta della Dogana. Avevo preso per un’ora, dalle sette alle otto, unaSirena, cioè una delle due vasche per donne, grande quanto bastava per nuotarvi qualche poco, e la mia cameriera veniva a spogliarmi e a vestirmi; ma, siccome nessun altro poteva entrare, così non mi davo la briga di mettermi l’abito da bagno. La vasca, chiusa intorno da pareti di legno e coperta da una tenda cenerognola a larghe zone rosse, aveva il fondo di assi accomodato a tale profondità sott’acqua che alle signore di piccola statura rimanesse fuori la testa. A me restavano fuori le spalle intiere.»

 

Camilo Boito (1836-1914), Senso (1883). Traducció de Lluís Servera Sitjar. Muro: Ensiola, 2015, p. 20.

 

 

 

 

Anotació

A defense

fotoantigacec_n-37514

Ignasi Canals i Tarrats, Excursionistes al cim del Mont Saliente, vall de Sant Maurici, Pallars Sobirà, 1920. Centre Excursionista de Catalunya.

 

«Un no defensa el seu déu: el seu déu és, en si mateix, una defensa.»

 

«One doesn’t defend one’s god: one’s god is in himself a defense. »

 

Henry James (1843-1916), Els papers d’Aspern [The Aspern Papers, 1888]. Traducció de Joan Sellent. Barcelona: L’Avenç, 2016, p. 7.

 

 

 

Anotació

Sí, però…

robert-mapplethorpe-7yutrfg

By  Robert Mapplethorpe (1946-1989).

 

«—Dos que siempre van juntos, pero se detestan —dijo volviéndose de nuevo a Votruba, ignorando al barbero—. ¿Quiénes son? ¿Me lo podéis decir?
»—El palo y tu joroba, está muy claro —respondió el barbero antes de que Votruba tuviera tiempo de abrir la boca, aunque sabía muy bien que se refería al y al pero

 

 

Leo Perutz (1882-1957), De noche, bajo el puente de piedra [Nachts unter der steinernen Brücke, 1953]. Traducción del alemán de Cristina García Ohlrich. Barcelona: Libros del Asteroide, 2016, p. 229 (Los fieles del emperador).