Photography by Edmund Leja (1966). Model Sharron Myers.
Plany de tardor
Debades, vell Ovidi, si fa no fa m’exhortes:
—Quan l’ocellaire és destre, bé sap aquelles hortes
on els ocells acuden al rec i la ufanor;
qui un ham a punt vigila, perenne pescador,
coneix aquell recolze de la llacuna grisa
on una sacsejada més aviat avisa
del poble humil que bota de cua, fent l’ull mort;
tu, doncs, en ta recerca de l’amorosa sort,
vés a l’indret on noies per a llur tomb s’acullen,
les quals, si cuetegen i volten i reüllen,
no ho fan amb cap errívol independent afany,
sinó per llur propòsit de caure en el parany—.
Si la ciutat encara no tempta mes amigues
—que van fugir-ne totes com si hi hagués ortigues—,
oh cor!, tu que les ames en gràcia i virtut,
ja som als darrers dies d’aquesta solitud.
Vindran, darrera els xàfecs, de les llunyanes terres,
amb roses d’altres viles i tiges d’altres serres,
en autos i tartanes, per l’aigua i els carrils,
amb d’altres esperances batent als cors gentils.
Jo, doncs, bell punt comenci l’entrada tardorenca
i minvi ja la tarda i es faci més rogenca,
me n’aniré tot dia a seure en un racó
prop d’una carretera o d’una estació.
I miraré que hi hagi un arbre al meu devora
per on el vent gemegui damunt el trist que plora;
la mà tindré aixecada sota la posta d’or
amb una fulla morta i d’un posat de cor.
Josep Carner (1884-1970), Poesia (1957). Text de l’edició de 1957 revisat i establert per Jaume Coll. Barcelona: Quaderns Crema, 1992, p. 253 (Auques i ventalls, 166) [< Auques i ventalls (1914), 21]
El Sentit de la Paraula 