L’home: glòria, bufó i enigma que és del món

Escolar indi disfressat de déu Krishna. 
Fotografia: Rajesh Kumar Singh.



Assaig sobre l’home
Coneix-te, doncs, a tu mateix, no pensis que                       [Déu vigila;
l’Home és el que la humanitat ha d’estudiar.
Situat en eix istme de condició intermèdia,
foscament assenyat i amb barroera grandor:
amb massa saber per a la banda escèptica,
i massa feblesa per a l’orgull estoic,
es troba al bell mig; no sap si fer o restar,
i dubta entre creure’s déu o bèstia;
o si s’estima més la ment o el cos,
nascut per morir, pensant per errar;
igualment ignorant és la seva raó,
tant si pensa molt com pensa poc:
caos de pensament i passió, ben barrejats;
espatllat per ell mateix, o al contrari;
mig creat per elevar-se, mig creat per sucumbir;
gran senyor de totes coses, que víctima és de                        [tot;
de la veritat el jutge únic, llançat a infinit error:
glòria, bufó i enigma que és del món!
Alexander Pope (1688-1744), Epístola II (fragment), 1733-1734.
Poesia anglesa i nord-americana.Traducció de Francesc Parcerisas. Barcelona: Ed. 62, 1885, p. 220.
An Essay On Man: Epistle II
Know then thyself, presume not God to scan;
The proper study of mankind is man.
Plac’d on this isthmus of a middle state,
A being darkly wise, and rudely great:
With too much knowledge for the sceptic side,
With too much weakness for the stoic’s pride,
He hangs between; in doubt to act, or rest;
In doubt to deem himself a god, or beast;
In doubt his mind or body to prefer;
Born but to die, and reas’ning but to err;
Alike in ignorance, his reason such,
Whether he thinks too little, or too much:
Chaos of thought and passion, all confus’d;
Still by himself abus’d, or disabus’d;
Created half to rise, and half to fall;
Great lord of all things, yet a prey to all;
Sole judge of truth, in endless error hurl’d:
The glory, jest, and riddle of the world!
Alexander Pope (1688-1744), Epístola II (fragment), 1733-1734.

Anuncis