—Tot el que és essencial és invisible als ulls —repetí el petit príncep per tal de recordar-se’n.
— L’essentiel est invisible pour les yeux, répéta le petit prince, afin de se souvenir.
«¿Per què són tan boniques les vídues joves vestides de dol? (Esbrinar-ho.)»
«Ningú del món és bo.
Té, fins i tot el que més poc s’alçura,
cobejança en el prec, culpa en el plor.
Negre esperit que a l’esperit se’ns colla
a cadascú fa dir:
“La meva fe degolla:
un déu, pitjor que jo, s’agita en mi.”»
«Els llocs que hem conegut només pertanyen al món de l’espai en què els situem per major comoditat nostra. No eren sinó un tall finíssim enmig d’impressions contigües que formaven la nostra vida d’aleshores; el record d’una certa imatge no és res més que l’enyorança d’un instant determinat; i les cases, els camins, les avingudes, són fugaces, ai!, com els anys.»
«Les lieux que nous avons connus n’appartiennent pas qu’au monde de l’espace où nous les situons pour plus de facilité. Ils n’étaient qu’une mince tranche au milieu d’impressions contiguës qui formaient notre vie d’alors ; le souvenir d’une certaine image n’est que le regret d’un certain instant ; et les maisons, les routes, les avenues, sont fugitives, hélas ! comme les années.»
—Adelante, compadre. Cuando salí a buscarlo esta tarde no encontré ni el sobrero.
—No lo uso para no tener que quitarmelo delante de nadie.
«El més evident que se’n podia dir és que era frívola; es preocupava en excés pel rang, l’alta societat i l’èxit al món —cosa que en un sentit era veritat; ella ho havia admès.»
«The obvious thing to say of her was that she was worldly; cared too much for rank and society and getting on in the world —which was true in a sense; she had admitted it to him.»
«C’est pourquoi, sitôt que l’âge me permit de sortir de la sujétion de mes précepteurs, je quittai entièrement l’étude des lettres ; et me résolvant de ne chercher plus d’autre science que celle qui se pourroit trouver en moi-même, ou bien dans le grand livre du monde, j’employai le reste de ma jeunesse à voyager, à voir des cours et des armées, à fréquenter des gens de diverses humeurs et conditions, à recueillir diverses expériences, à m’éprouver moi-même dans les rencontres que la fortune me proposoit, et partout à faire telle réflexion sur les choses qui se présentoient que j’en pusse tirer quelque profit.»
«En el fons de la meva ànima comença a apuntar un epigrama, però em veig obligat a escriure un madrigal.»
«A distància de les coses més estimades, sembla que, com més forta és la nostra inclinació, més arribem a dominar-nos, fent que s’interioritzi tota la força de la passió que tendia a sortir. Però que d’hora, que de pressa sortim d’aquest error, quan aquell a qui crèiem poder renunciar torna a aparèixer davant els nostres ulls com a persona irrenunciable.»
—¡Hay tantas mujeres que se afean por ajustarse a la moda! —expressó la Thévenin—. Para vestirse, cada cual debiera atender principalmente a sus formas.
— Tant de femmes s’enlaidissent en suivant la mode ! dit la Thévenin. On devrait s’habiller selon sa forme.
El Sentit de la Paraula 