Anotació

Afin de se souvenir

LePetitPrince

Le petit prince sur l’astéroïde B 612, by Antoine de Saint-Exupéry.

 

—Tot el que és essencial és invisible als ulls —repetí el petit príncep per tal de recordar-se’n.

 

— L’essentiel est invisible pour les yeux, répéta le petit prince, afin de se souvenir.

 

Antoine de Saint-Exupéry (1900-1944), El Petit Príncep [Le Petit Prince, 1943]. Traducció de Joan Xancó. Barcelona: Emecé, 1994, p. 72.

 

 

 

 

 

Anuncis
Anotació

La meva fe degolla

Israeli tanks manoeuvre outside the northern Gaza Strip

 Israeli tanks manoeuvre outside the northern Gaza Strip. Israel intensified its land offensive in Gaza with artillery, tanks and gunboats and warned it could “significantly widen” its assault. Photograph: Ronen Zvulun.

 

«Ningú del món és bo.

Té, fins i tot el que més poc s’alçura,

cobejança en el prec, culpa en el plor.

Negre esperit que a l’esperit se’ns colla

a cadascú fa dir:

“La meva fe degolla:

un déu, pitjor que jo, s’agita en mi.”»

 

Josep Carner (1884-1979), Nabí (1941). Edició de Jaume Coll. Barcelona, labutxaca, 2012, VI, vv. 66-73.

 

 

Anotació

Com els anys

Ambassador car, India

El popular cotxe indi Ambassador deixa de fabricar-se. Photograph: Douglas E Curran.
The Hindustan Ambassador was a car manufactured by Hindustan Motors of India. It has been in production since 1958 with few improvements or changes and is based on the Morris Oxford III model, first made by the Morris Motors Limited at Cowley, Oxfordin the United Kingdom from 1956 to 1959. Despite its British origins, the Ambassador is considered as a definitive Indian car and is fondly called «The sick old lady of Indian roads». The automobile is manufactured by Hindustan Motors at its Uttarpara plant near Kolkata, West Bengal. As of 25 May 2014, the Hindustan Motors has suspended the production of the Ambassador.

 

«Els llocs que hem conegut només pertanyen al món de l’espai en què els situem per major comoditat nostra. No eren sinó un tall finíssim enmig d’impressions contigües que formaven la nostra vida d’aleshores; el record d’una certa imatge no és res més que l’enyorança d’un instant determinat; i les cases, els camins, les avingudes, són fugaces, ai!, com els anys.»

 

«Les lieux que nous avons connus n’appartiennent pas qu’au monde de l’espace où nous les situons pour plus de facilité. Ils n’étaient qu’une mince tranche au milieu d’impressions contiguës qui formaient notre vie d’alors ; le souvenir d’une certaine image n’est que le regret d’un certain instant ; et les maisons, les routes, les avenues, sont fugitives, hélas ! comme les années.»

 

Marcel Proust (1871-1922), A la recerca del temps perdut. Pel cantó de Swann (1913). Traducció de Valèria Gaillard Francesch. Barcelona: Labutxaca, 2011, p. 525. (Els noms de país: el nom)

 

 

Anotació

Adelante, compadre

Sam Haskins, Mime Hat Close Up from ‘Five Girls’ 1962

 Sam Haskins, Mime Hat Close Up from ‘Five Girls’ 1962.

 

—Adelante, compadre. Cuando salí a buscarlo esta tarde no encontré ni el sobrero.

—No lo uso para no tener que quitarmelo delante de nadie.

 

Gabriel García Márquez (1927-2014), El coronel no tiene quien le escriba (1961). Barcelona: Debolsillo, 2013, p. 77.

 

 

 

 

Anotació

Worldly

 

naomi5

 Naomi Campbell by Thierry Le Gouès 1992.

 

«El més evident que se’n podia dir és que era frívola; es preocupava en excés pel rang, l’alta societat i l’èxit al món —cosa que en un sentit era veritat; ella ho havia admès.»

 

«The obvious thing to say of her was that she was worldly; cared too much for rank and society and getting on in the world  —which was true in a sense; she had admitted it to him.»

 

Virginia Woolf (1882-1941), La senyora Dalloway [Mrs Dalloway, 1925]. Traducció de Dolors Udina. Barcelona: RBA La Magrana, 2013, p. 86.

 

 

 

Anotació

Le grand livre du monde

Helena Bonham Carter in A Room with a View (1985)

 Helena Bonham Carter in A Room with a View (James Ivory, dir., 1985).

To A.

«C’est pourquoi, sitôt que l’âge me permit de sortir de la sujétion de mes précepteurs, je quittai entièrement l’étude des lettres ; et me résolvant de ne chercher plus d’autre science que celle qui se pourroit trouver en moi-même, ou bien dans le grand livre du monde, j’employai le reste de ma jeunesse à voyager, à voir des cours et des armées, à fréquenter des gens de diverses humeurs et conditions, à recueillir diverses expériences, à m’éprouver moi-même dans les rencontres que la fortune me proposoit, et partout à faire telle réflexion sur les choses qui se présentoient que j’en pusse tirer quelque profit.»

 

René Descartes (1596-1650), Discours de la méthode (1637), première partie.