Pensaré pensaments de joguina

Fotografia de Francesca Woodman.

Llegiré només llibres d’infants,
pensaré pensaments de joguina,
del que és gran, en faré pluja fina,
m’alçaré de les cendres estant.

Mai el viure no ha estat tan rebec,
no n’espero res més, de la vida,
però estimo la terra que em crida
perquè és l’únic país que conec.

Un jardí mig perdut en el temps,
jo m’hi gronxo amb tres fustes senzilles,
i recordo, entre boira i deliri,
els troncs foscos i esvelts dels avets.

(1908)

Òssip Mandelstam(1891-1938), Poemes. Selecció i traducció d’Helena Vidal. Barcelona: Quaderns Crema, 2009.

[To Sali.]

Una imatge de la veritat

Francesca Woodman.

Estigues sempre a punt de dir el que penses, i l’home baix t’esquivarà.

Tot allò que pot ser cregut és una imatge de la veritat.

L’àguila no ha perdut mai tant el temps com quan s’ha ajupit a l’escola delcorb.

William Blake, «Proverbis de l’Infern», Les noces del cel i l’infern, versió catalana de Segimon Serrallonga. Barcelona-Vic: Cafè Central-Eumo Editorial. (Jardins de Samarcanda).