Alea

Gianni Berengo Gardin (*1930), Gran Bretagna (1977).


«¿Qui sap com poden caure els daus?»
Johann Wolfgang Goethe (1749-1832), Faust. Traducció de Jaume Ortolà. Barcelona, Riurau Editors, 2009, v. 10.295. (Segona part de la tragèdia, acte quart)


No desir tant

Woman nude, 1920.


SPARÇA
No desir tant      del món la senyoria
com lo tieu cors      on vey florir belhesa
ab tal valor,      que notable valia
honrar te vol      per te granda bonesa.
E donchs, si·t play,      sor dolça, consolar
vulhes mon dans      [fes] me vida joyosa,
que nunqua may      res me pot contrestar
si·m val ton pretz,      senyora valarosa.
Joan Basset [c. S. xiv-xv]. Edició Pere Bohigas.



Al cor i al cos

Joaquim Sunyer (1874-56), Nu, Primavera (1919).


Dualitats
Atura-t’hi uns instants, deslliga-te’n del tot
i torna a començar. Ets a la cambra, són
les dues del matí, recordes solament
un gest i uns ulls, que avui se t’han mostrat lleials
i prou. Quin dret —ara et pregunto— t’han donat?
Què te’n vol el desig? Quines promeses
t’ha concedit? I tu, quines li’n fas?
Qui és que enganya a qui? O quin dels dos
abraçarà més fort pitjors delusions?
No hi ha resposta sinó al cor i al cos que us busca.

Salvador Oliva (1978).



La Mosca i el Ferro

Una nena espera l’alliberament d’un familiar seu, un presoner polític, Myanmar [Birmània]. Fotografia: Soe Zeya Tun.


«L’home és més feble que la mosca i més dur que el ferro.»

André Schwarz-Bart (1928-2006), El darrer just (Le Dernier des justes, 1959). Traducció Joan Oliver. Barcelona, Curial, 2012.

Vida

Fotografia: Pierre-Jean Amar.


«De fet, a ningú ens hauria de venir gaire de nou saber que en la nostra vida ha pogut tenir lloc algun esdeveniment, algun fet important, del qual no sabem res: perquè la nostra vida és, en si mateixa i per si mateixa, una cosa de la qual sabem ben poc.»
<span lang="CA" msonormal="" style="barcelona: La Magrana, 2012, p. 26.

<span lang="CA" msonormal="" style="barcelona: La Magrana, 2012, p. 26.
Philip Roth, Em vaig casar amb un comunista [I Married a Communist, 1998]. Traducció de Xavier Pàmies. Barcelona: La Magrana, 2012, p. 26.


Una estrella, dins la nit

Balthus (1908-2001), Alice davant del mirall(1933).


Madu

Madu, en el teu color d’oliva
i en el teu riure net de fel
ara no hi ha dol ni recel,
encar que nedis nua i viva.

Madu, rebenta el fruit de mel
dins la frescor de la geniva,
que no seràs imperativa
amb aquest pubis sense pèl.

Però no vagis refiada
com un punyal indefinit,
com una inútil arracada,

perquè, al moment que et broti el pit
hi haurà una estrella, dins la nit,
que es morirà desesperada.

Vaitapé. Illa de Pora-Pora (Polinèsia), 1937.

Josep M. de Sagarra (1894-1961), Entre l’equador i els tròpics(1937).


Comandante

El difunt president veneçolà Hugo Chávez, enterrat en olor de multituds, en un míting de campanya electoral a Maracaibo, el passat mes de juliol.



«La societat s’acontenta amb ganyotes, es paga del que dóna sense comprovar-ne la veritat; per a ella, el vertader dolor és un espectacle, una mena de gaudi que la disposa a perdonar-ho tot, fins i tot un criminal; en la seva avidesa d’emocions, absol sense criteri el que la fa riure i el que la fa plorar, sense demanar-li explicacions per les seves maneres.»
                                                                                       
Honoré de Balzac (1799-1851), La recerca de l’Absolut [La Recherche de l’Absolu, 1834]. Traducció de Melcior Comes. Muro: Ensiola, 2012, p. 107.