Tant com llarg el desig, és curt l’alè

Rembrandt (1606-1669), Titus, el fill de l’artista, c. 1657. Londres, The Wallace Collection.

«De tota cosa bella,

tant com llarg el desig, és curt l’alè.

I sort si, com l’aurora, la bellesa

traspunta i fina sobre el món esquiu,

mai abastada ni escomesa.

És ben pitjor si viu.

Marcida al bat de l’aire,

ella, l’alada, d’immortal costum,

acabarà com la captaire

que s’humilia o maleeix la llum.

Arran del tracte, la viltat comença.

Tu sola ets pura, tu que passes lleu,

oh gràcia fugint sens defallença,

gemec dels homes i sospir de déu.»

Josep Carner (1884-1979), Nabí (1941). Edició de Jaume Coll. Barcelona, labutxaca, 2012, VI, 100-113.