Mireu el nostre mar

Pere Portabella (dir.), Die Stille vor Bach (2007) [El silenci abans de Bach].

Mireu el nostre mar,

escuma als peus del far:

vol arrelar-se a la terra.

Les serres ancorades

somnien el seu blau

i el gest brau

de les onades.

Mireu el nostre mar

enamorat del cel

que sap dolç com la mel.

Alça amunt les onades,

només el vol besar

i abraçar

ses nuvolades.

Manuel Forcano

Ferran Savall, Mare Nostrum (Jordi Savall-Hespèrion XXI, 2011).

Solitud-Silenci-Sentit

Winona Ryder (1996).

«No em fa cap vergonya afirmar que sentia una gran solitud que em recorria el cos. Pot semblar curiós, però tothom s’aferra al seu petit món amb una gran necessitat de parlar, cadascú amb una història pròpia que comença en algun punt intermedi estrany i llavors s’esforça a explicar-ho tot per donar-li sentit, una lògica i un final.»

Colum McCann (*1965), Que el món no pari de rodar. [Let the Great World Spin, 2009.] Traducció d’Anna Turró Armengol. Barcelona: La Magrana, 2010, p. 385.

Pere Portabella (dir.), Die Stille vor Bach (2007) [El silenci abans de Bach].