«Hi ha qui sent créixer l’herba […]»
Eugeni d’Ors, Glosari 1906-1907. Edició i presentació de Xavier Pla. Anotació de Jordi Albertí. Barcelona: Quaderns Crema, 1996, pp. 323 («Collar de perles o automòbil», 20-xi-1906)
General
Milky Way
Sandra Lindsay, an intensive care nurse at Long Island Jewish Medical Center in Queens, received the coronavirus vaccine. Photo by Mark Lennihan.
«El fons insondable de la Via Làctia li xuclava la mirada.»
Yasunari Kawabata (1899-1972), País de Neu [Yukiguni, 1947]. Traducció del japonès d’Albert Nolla, Barcelona, Viena, 2009, p. 134.
Si temperat és…
Two dancers (whose next jobs probably won’t be in cyber) perform with Recirquel, a Hungarian circus dance company. By Attila Kisbenedek.
«Sí, que lo moviment, si temperat és, és causa de sanitat per ço que causa calor, i la calor, digestió, i la digestió, sanitat.»
Cristòfol Despuig (1510-1563/1580), Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa. Edició de Joan Tres. Barcelona: Curial, 1996, col·loqui segon, p. 80.
Putrefacció lenta
Una quedada de feixistes.
«La lenta putrefacció sempre li havia semblat menys aterridora que el conflicte obert.»
Pol Beckmann, Novel·la. Barcelona: Quaderns Crema, 2019, p. 91.
…tendence Groucho
Tortell Poltrona, pregoner de la Mercè 2020. Foto: Jordi Play.
«Je suis marxiste, tendence Groucho.»
Godard.
Manuel Foraster (1949-2016), Sabadell Gran Central, Nova York Rambla. Barcelona: Tusquets, 2016, p. 36.
Et regalaré el Carner / de mil nou-cents cinquanta-set
Rosamund Pike on the set of Die Another Day (2002).
Custo
Els estampats dels teus vestits
o dels jerseis, com el d’aquell
vespre, vora el riu, a Tossols,
m’ullprenen i guanyen la batalla
als ulls indefensos, captius.
«M’agraden tots aquests de Custo»,
dius, i ara et veig amb un de tons
blavosos. I mitges de reixa.
Som a la Búgan i després
passejarem fins al Corsari.
Et regalaré el Carner
de mil nou-cents cinquanta-set
que vaig trobar a can Rodés,
al carrer dels Banys Nous. Tu saps
que són, aquests mots, una pàtria
que ens acollirà quan tornem
de l’allunyament i de l’exili
on m’hauran abocat els dies
de ceguesa, sense mirades
als estampats dels teus vestits.
Josep M. Fonalleras, L’estiuejant, Bellcaire d’Empordà, Vitel·la, 2020, p.28.
Què pot fer un sol individu?
Fotograma del film documental «Maleïda 1882, l’aventura de Jacint Verdaguer a l’Aneto» (Albert Naudín, dir., 2019 )
«Però ¿què pot fer un sol individu? Sobre això, que cadascú decideixi. Hi ha una cosa que pot fer tothom, i és assegurar-se de sentir el que és just. Cada ésser humà irradia una atmosfera d’influència positiva, i l’home o la dona que tenen uns sentiments vigorosos, saludables i justos pel que fa als grans interessos de la humanitat són uns benefactors constants per a la raça humana.»
«But, what can any individual do? Of that, every individual can judge. There is one thing that every individual can do, —they can see to it that they feel right. An atmosphere of sympathetic influence encircles every human being; and the man or women who feels strongly, healthily and justly, on the great interests of humanity, is a constant benefactor to the human race.»
Harriet Beecher Stowe (1811-1896), La cabana de l’oncle Tom [Uncle Tom’s Cabin, 1852]. Traducció d’Alba Dedeu. Martorell: Adesiara, 2019, p. 627 (XLV. «Comentaris finals»).
llum als ulls i força al braç
«El camí més llarg ha de tenir un final, i la nit més fosca ha d’extingir-se i donar pas al matí.»
«The longest way must have its close, —the gloomiest night will wear on to a morning.»
Harriet Beecher Stowe (1811-1896), La cabana de l’oncle Tom [Uncle Tom’s Cabin, 1852]. Traducció d’Alba Dedeu. Martorell: Adesiara, 2019, p. 575 (XL. «El màrtir»).
«Amb les tremendes sonoritats patètiques de reglament»
«M’encanta que la nostra amistat escandalitzi tant a mitja Catalunya», by Rita Rakosnik & Juana Dolores.
«Van pujar a bord dos passatgers molt decidits. Havien pres llurs tickets a darrera hora: que de què no perden el vapor. Duien poc bagatge; i, amb les celles arrufades, els mentons singularment projectats, pujaren l’escala d’una manera gairebé gimnàstica. Tot seguit el vapor va començar d’acomiadar-se amb les tremendes sonoritats patètiques de reglament. Els dos passatgers eren a llurs cabines, entaforats i possiblement aqueferats mentre, amb una insensible dolcesa, el vaixell girava cua a la ciutat, exactament en aquells pocs instants del crepuscle que el cel és lilà. La ciutat havia encès els seus llums al voltant de les aigües i, per ci per lla, en els carrers i les cases d’aire pueril.»
Josep Carner, «Els milionaris», La Veu de Catalunya (5-iv-1925).
Josep Carner, En els tròpics, recull i presentació de Joan de Déu Domènech, Barcelona, Quaderns Crema, 1994, p. 61.
La Vanguardia
La Vanguardia (Barcelona), 16 oct. 1926
Quin dia serà, però, que el públic es donarà de baixa de La Vanguardia, per raons d’higiene, de bon gust, d’intel·ligència i de sensibilitat?»
El Sentit de la Paraula 