Anotació

En matèria de dones…

40582234_2147940222154101_2884701482372799669_n

Daniela Blume and Co.

 

 

«Yo no tenía el menor interés en conocerlo. Al juzgar por sus gustos en materia de mujeres, supuse que debía ser un auténtico payaso.»

 

William Gerhadie (1895-1977), Hecatombe [Doom, 1928]. Traducción de Martín Schifino. Madrid: Impedimenta, 2016, p. 34.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Anuncis
Anotació

a la ciutat de Canà

5472

Milan, Italy. A mural representing the performance artist Marina Abramović by the Italian artist Maurizio Cattelan promotes his forthcoming exhibition, The Artist is Present. Photograph: Luca Bruno.

 

 

«Són els mussols de la nit que udolen a la ciutat de Canà.»

 

 

Knut Hamsum (1859-1952), Fam [Sult, 1888]. Traducció d’Anne-Lise Cloetta i Adriana Plujà. Barcelona: Empúries, 2008, p. 49.

 

 

 

 

 

 

Anotació

Sigues…

This giant land painting covers 5,000 square meters in a Geneva park. It's environmentally friendly, made with biodegradable paints with natural pigments. French artist Saype sees the li

This giant land painting covers 5,000 square meters in a Geneva park. It’s environmentally friendly, made with biodegradable paints with natural pigments. French artist Saype sees the little girl as a symbol of generations from the future. She drops origami boats into Lake Geneva, as a message of hope to the world. Photo by Valentin Flauraud.

 

 

«Sigues llarg en valor i curt en orgull.
Sigues rodó en saviesa i quadrat en conducta.»

 

 

Pu Songling (1640-1715), Contes estranys del pavelló dels lleures [Liaozhai Zhiyi]. Traducció de Manel Ollé i Chün Chin. Barcelona: Quaderns Crema, 2001, p. 119 (El jutge Lu).

 

 

 

 

 

 

 

Anotació

Trágala!

aznarcomparecenciacongreso1-1537258877513

José María Aznar, durant la compareixença a la comissió d’investigació sobre la caixa B del PP. Foto: José Luis Roca.

 

 

Trágala, trágala,
trágala, perro.
Trágala, trágala,
trágala, perro.

 

 

Trágala, cançó que els liberals espanyols utilitzaven per humiliar els absolutistes després del pronunciament militar de Rafael de Riego a Cabezas de San Juan, al començament del període conegut com a Trienni Liberal (1820-1823).

 

 

 

 

 

 

 

 

Anotació

Deixeu-me sol, que só molts

Diada2018

 

 

EN PALMELLS D’OR GUARDEM ELS ULLS DE PEDRA DELS FARAONS VENÇUTS PER L’HOME QUE ERRA SOLITARI PER ORRIS I CALELLES

 

Teniu els ulls sense gregals ni arbres
I em deu les mans amb trenta codolells;
–Deixeu-me sol, que só molts, i fressejo
Aigua i fullam pels clots assolellats.

Míser em sé, però sol torno a néixer
En prats frescals, en masos matiners.

No sou –sou tants!– i la veu us retorna
En únic so, i tremoleu de por
Quan l’altra veu, que les ones modulen
I els rocs eterns, invoca solituds.

     Sóc el Qui Fou per clares torrenteres
I em faig un clam del silenci de tots.

Us veig alçats per semblar més encara,
Tinta la faç i amb fatídics coturns,
Clamant als déus, i a les vestals. I al Cèsar!
Els ulls sagnants en bacines de fang.

Només mos ulls són meus, no pas els vostres,
I petjo ferm en nits d’eternitat.

Us emmureu, morents, en llum somorta,
Al so crioll d’instruments enyorats,
I us projecteu a l’obrador dels somnis
A un enllà esvaït, en negre i blanc.

Us sé dorments en inclements pagodes
Jo, l’aiguaneix d’un planell sobirà.

No teniu mans per aplaudir el miracle,
Aneu cap cots i junts per plaça i circ,
Canteu, incauts, tonades de crepuscle,
Entre fullams, en els suburbis broms.

Cantaré sol per orris i calelles
El cant de tots, amb aire antic i plors.

A riba mar us agleveu febrosos,
El cos flairós i nu, tiges solars
De l’erm carnal, sense gra ni migrança,
A l’Absolut estranys, i al foll Instant.

–Oh mar, miratge de les ombres orfes,
Obre’m l’abís del teu solatge pur!

Heu mutilat icons, i això us conhorta;
Amb metalls clars feu tomba i pedestal.
Moriu plegats per salvar-vos d’angoixa
I el trofeu d’un és el trofeu de tots.

En or palmat guardem els ulls de pedra
Dels faraons vençuts en areny fosc.

 

Els Torrents de Lladurs, 1939

 

J.V. Foix (1893-1987), Les irreals omegues (1949), IX.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Anotació

Boll i Rostoll

Masculin_Feminin

Masculin féminin: 15 faits précis (Jean-Luc Godard, dir., 1966). Poster by Hans Hillmann.

 

 

Acabaments

 

Batuda aquella grana sobirana
del nostre goig ─¿qui no n’ha vist el doll?─,
la vostra fe se n’és anada, vana
entre l’oreig com un grapat de boll.

Ja mercè ni mirada no us demana
la meva fe de posseït o foll;
abandonada al mig de la quintana
té la duresa viva del rostoll.

El boll, quan fuig, encara apar que dansa,
indiferent al dia i al camí.
Ara, el rostoll amb petges d’un destí,

resta fidel al dol i l’esperança,
i fa al vent o a l’aiguat que s’abalança:
─M’ha de colgar l’arada, per morir.

 

Josep Carner (1884-1970), Poesia (1957). Text de l’edició de 1957 revisat i establert per Jaume Coll. Barcelona: Quaderns Crema, 1992, p. 457 (Ofrena, 344) [< La paraula en el vent (1914), 39]