Tant sospirar, tant somiar!

Emma Watson in Vanity Fair (March 2017). Photograph by Tim Walker.

 

 

Confidència

 

Tant sospirar, tant somiar!,
i el dia, inútil, se me’n va.

Sóc un amic massa garlaire
del pi, l’ocell i l’aire;

senyor tan sols,
en un atzar passat de pressa,
de borrissols i plomissols
que un raig de sol travessa.

 

 

Josep Carner (1884-1970), Poesia, text de l’edició de 1957 revisat i establert per Jaume Coll. Barcelona: Quaderns Crema, 1992, p. 985. [Absència, 1957].

 

 

It’s a changeable world!

Emma Watson fotografiada per Logan Lerman en el rodatge de The Perks of Being a Wallflower.

«Però tot canvia en aquest món. Si pensem com d’insuportables sempre ens semblen les nostres penes i com d’insignificants són en realitat, en com un dia estem segurs que ens morirem de dolor i com de ràpid que se’ns passa, hauríem d’avergonyir-nos de nosaltres mateixos i de la superficialitat dels nostres estats d’ànim.»

William M. Thackeray (1811-1863), Barry Lyndon (The Luck of Barry Lyndon, 1844), cap. 2.

«But it’s a changeable world! When we consider how great our sorrows seem, and how small they are; how we think we shall die of grief, and how quickly we forget, I think we ought to be ashamed of ourselves and our fickle-heartedness.»