Iftah Ya Simsim!

Leopold Museum, Viena, Àustria.



إفتح يا سمسم

«Iftah Ya Simsim!» 
«Obre’t, Sèsam!»

«Alí Babà i els quaranta lladres», Les mil i una nits. Traducció de Dolors Cinca Pinós, Margarita Castells Criballés i Jaume Creus del Castillo. Barcelona: Proa, 1995, 3 vols.

Novel·les

Sandra Bullock a casa, per Michael Tighe (Los Angeles, 1993).

«—Paul —cridà la comtessa des de darrere el paravent—, envia’m alguna novel·la nova, però que no sigui de les d’ara, fes-me el favor.
»—Què voleu dir, grand’maman?
»—Em refereixo a una novel·la on l’heroi no escanyi ni el pare ni la mare, i on no hi hagi ofegats. Em fan pànic horrible els ofegats!
»—Aquestes novel·les ara ja no existeixen. ¿No en voldríeu pas una de russa?
»—¿Que potser n’hi ha, de novel·les russes? Doncs fes-me’n arribar una, estimat, si em fas el favor…»

Aleksandr Puixkin (1799-1837), Relats del difunt Ivan Petróvitx Belkin. La dama de piques. Traducció de Jaume Creus. Barcelona, Adesiara, 2011, p. 105 («La dama de piques»).


Fresques

Fotografia: Ellen von UNWERTH.

«—Il paraît que monsieur est décidément pour les suivantes.
»—Que voulez-vous, madame? Elles sont plus fraîches.»

(—Sembla que el senyor s’inclina decididament per les serventes.
—Què voleu, senyora? Són més fresques.»)

Conversa mundana

Aleksandr Puixkin (1799-1837), Relats del difunt Ivan Petróvitx Belkin. La dama de piques. Traducció de Jaume Creus. Barcelona, Adesiara, 2011, p. 103 («La dama de piques»).


Indispensable vs. Innecessari

Richard Boll, Lola.
«—El jo m’atrau poderosament —digué Hermann—,  però no estic en condicions de sacrificar l’indispensable en l’esperança d’obtenir l’innecessari.»
Aleksandr Puixkin (1799-1837), Relats del difunt Ivan Petróvitx Belkin. La dama de piques. Traducció de Jaume Creus. Barcelona, Adesiara, 2011, p. 100 («La dama de piques»).

La Carta

Lucian Freud (1922-2011), Night Portrait Face Down(1999-2000).

«La carta contenia una declaració d’amor: era tendra, respectuosa, i estava treta paraula per paraula d’una novel·la alemanya. Però com que Lisaveta Ivànovna no sabia l’alemany, quedà molt satisfeta.»
Aleksandr Puixkin (1799-1837), Relats del difunt Ivan Petróvitx Belkin. La dama de piques. Traducció de Jaume Creus. Barcelona, Adesiara, 2011, p. 112 («La dama de piques»).

La Dama de Piques

Marc Vicens, La Dama de Piques


«Efectivament, Lisaveta Ivànovna era una criatura dissortada. Amarg és el pa d’altri, diu Dante, i feixugues les escales d’una casa estranya, i qui pot conèixer millor l’amargor de la dependència que la pobra pupil·la d’una vella dama noble! Per descomptat, la comtessa *** no era pas una mala ànima; però era capriciosa, com a dona consentida per la societat, avara i imbuïda de fred egoisme, com tota la gent gran que ha exhaurit l’estima al seu temps i és aliena al present. Participava en totes les vanitats del gran món, assistia als balls, on seia en un racó, amb la cara pintada i vestida a la moda antiga, com un monstruós ornament imprescindible del saló; els convidats, en arribar, se li acostaven amb profundes reverències, com qui acompleix un ritual, i després ja ningú no s’ocupava d’ella. Rebia a casa seva la ciutat sencera, observava una rigorosa etiqueta i no reconeixia ningú. Els seus nombrosos servents, que s’engreixaven i encanudien a la seva avantcambra i a les estances de les donzelles, feien el que volien i plomaven, a qui podia més, la vella moribunda.»


Aleksandr Puixkin (1799-1837), Relats del difunt Ivan Petróvitx Belkin. La dama de piques. Traducció de Jaume Creus. Barcelona, Adesiara, 2011, p. 107 («La dama de piques»).



La baronessa von ***

Dibuix de Marc Vicens. 


«Aquesta nit se m’ha aparegut la difunta baronessa von ***. Anava tota de blanc i m’ha dit: Salut, senyor conseller.”»

Swedenborg


Citat en: Aleksandr Puixkin (1799-1837), Relats del difunt Ivan Petróvitx Belkin. La dama de piques. Traducció de Jaume Creus. Barcelona, Adesiara, 2011, p. 124 («La dama de piques»).