No tinc cap nom!

Jean Shrimpton fotografiada per Melvin Sokolsky.


«No em malentengues, preciosa meua!
¿Qui pot anomenar-lo?
¿I qui pot proclamar:
«crec en Ell»?
¿Qui pot sentir i atrevir-se a dir:
«no crec en Ell»?
El qui ho abraça tot,
el qui tot ho sosté,
¿no t’abraça i sosté
a tu, a mi, a Ell mateix?
¿No aguanta Ell la volta del cel?
¿No es manté sòlida la Terra?
¿No s’alcen mirant amistosos
allà dalt els estels eterns?
¿No et mire fit a fit
i s’amuntega tot
en el teu cap i en el teu cor,
i en un misteri etern prop de tu plana
en invisible visibilitat?
Tan gran com és, omple amb això el teu cor,
i quan siga complet el sentiment de goig,
digues-li com tu vulgues,
digues-li amor!, cor!, joia!, Déu!
No tinc cap nom!
El sentiment ho és tot;
el nom soroll i fum,
tapant l’esclat del cel.»

Johann Wolfgang Goethe(1749-1832), Faust. Traducció de Jaume Ortolà. Barcelona, Riurau Editors, 2009, vv. 3.432-3.458. (Primera part de la tragèdia)