Penèlope (I)

Jennifer Pugh fotografiada per Luciana Val i Franco Muso.

 
 

«—Telèmac altiloqüent, desfrenat en l’urc, ens afrontes

amb el que has dit! Quina taca voldries penjar-nos a sobre!

Dels teus mals, no són pas els pretendents culpables,

ho és la teva mare, que sap com de ningú d’arteries.

Car ja fa tres anys, i amb aquest aviat seran quatre,

que ella juga amb el cor que tenim dins el pit els d’Acaia.

Ens esperança tots i va prometent a cada home,

amb anuncis que ens fa; i l’esperit li debat altres coses.

Veges quina altra finor s’havia enginyat dins la pensa:

va fer dreçà’ un gran ordit al casal i teixia una tela

lleu i fora de mida, i llavors de vegades ens deia:

“Joves que em preteneu, ja que és mort Ulisses diví,

tot i que el meu casament us apressa, vulgueu esperar-vos

que el llenç acabi —no fos que els fils en va se’m perdessin:

és per amortallar l’heroi Laertes, el dia

que l’atueixi el mal fat de la mort que en dos ens aplana;

perquè cap dona aquea no pugui blasmar-me pel poble,

si jeia sense mortalla un baró de tanta riquesa.”

Tal deia ella, i el cor generós se’ns deixava convèncer.

I ella de dia teixia aquell gran ordit i aleshores,

cada nit, quan havien posat els flamalls, ho desfeia.

Doncs tres anys ha amagat la finor, i els aqueus se la creien.»

Homer (c. s. viii aC), Odissea, II, vv. 85-106. Traducció de Carles Riba (1953).

«Τηλέμαχ’ ψαγόρη, μένος σχετε, ποον ειπες
μέας ασχύνων, θέλοις δέ κε μμον νάψαι.
σο
δ’ ο τι μνηστρες χαιν ατιοί εσιν,
λλ φίλη μήτηρ, τοι περ κέρδεα οδεν.
δη γρ τρίτον στν τος, τάχα δ’ εσι τέταρτον,
ξ οτέμβει θυμν ν στήθεσσιν χαιν.
πάντας μέν
λπει, καπίσχεται νδρκάστ,
γγελίας προϊεσα· νόος δέ ολλα μενοιν.
δ δόλον τόνδ’ λλον ν φρεσ μερμήριξε·
στησαμένη μέγαν
στν ν μεγάροισιν φαινε,
λεπτ
ν κα περίμετρον· φαρ δ’ μν μετέειπε·
κο
ροι, μο μνηστρες, πε θάνε δος δυσσεύς,
μίμνετ’
πειγόμενοι τν μν γάμον, ες κε φρος
κτελέσω, μή μοι μεταμώνια νήματ’ ληται,
Λαέρτ
ρωϊ ταφήϊον, ες τε κέν μιν
μο
ρ’ λο καθέλσι τανηλεγέος θανάτοιο,
μή τίς μοι κατ
δμον χαιϊάδων νεμεσήσ,
α
κεν τερ σπείρου κεται πολλ κτεατίσσας.
ς φαθ’, μν δ’ ατ’ πεπείθετο θυμς γήνωρ.
νθα καματίη μν φαίνεσκεν μέγαν στόν,
νύκτας δ’
λλύεσκεν, πν δαΐδας παραθετο.
ς τρίετες μν ληθε δόλ καπειθεν χαιούς·»

 
Anuncis