Al cor i al cos

Joaquim Sunyer (1874-56), Nu, Primavera (1919).


Dualitats
Atura-t’hi uns instants, deslliga-te’n del tot
i torna a començar. Ets a la cambra, són
les dues del matí, recordes solament
un gest i uns ulls, que avui se t’han mostrat lleials
i prou. Quin dret —ara et pregunto— t’han donat?
Què te’n vol el desig? Quines promeses
t’ha concedit? I tu, quines li’n fas?
Qui és que enganya a qui? O quin dels dos
abraçarà més fort pitjors delusions?
No hi ha resposta sinó al cor i al cos que us busca.

Salvador Oliva (1978).



Anuncis

Les presons del pensament

Fotografia: Pedro Saudek.


Nu

Una immòbil bellesa alaba
l’àgil fatiga resplendent
de l’assalt d’un profús argent
que, només presagi, ja acaba,
quan un poder avar, mirall
d’una llum passada i futura
i present, cisellada, atura
ales de prodigi i estrall
i allibera la carn trement
de les presons delpensament.

Bartomeu Rosselló-Pòrcel (1913-1938), Imitació del foc (1938).