Anotació

Love

a3.jpg

By Marc Vicens, 2016.
[https://menjarblanc.wordpress.com/]

 

[…] «L’amor
fa que els joves captivin i que els vells desvariïn;
és savi quan és foll, i és foll quan és prudent.»

 

How love makes young men thrall and old men dote;
How love is wise in folly, foolish-witty.

 

William Shakespeare (1564-1616), Venus i Adonis [Venus & Adonis, 1593]. Traducció de Salvador Oliva. Barcelona: Fundació Pere Coromines/Ara Llibres, 2016, pp. 99, vv. 836-838.

 

 

 

 

 

 

 

Anotació

As caterpillars do the tender leave

adonis

By Marc Vicens, 2016.
[https://menjarblanc.wordpress.com/]

 

No en diguis, doncs, amor. L’amor se’n va anar al cel,
quan li va usurpar el nom la luxúria suosa,
que s’alimenta, revestida d’innocència,
de la bellesa fresca, tacant-la de retrets,
perquè l’ardent tirana l’ataca i destrueix,
tal com fan les erugues amb les fulles més tendres.

 

 Call it not love, for Love to heaven is fled,
Since sweating Lust on earth usurp’d his name;
Under whose simple semblance he hath fed
Upon fresh beauty, blotting it with blame;
Which the hot tyrant stains and soon bereaves,
As caterpillars do the tender leaves.

 

William Shakespeare (1564-1616), Venus i Adonis [Venus & Adonis, 1593]. Traducció de Salvador Oliva. Barcelona: Fundació Pere Coromines/Ara Llibres, 2016, pp. 97, vv. 793-798.

 

 

 

 

 

Anotació

Her soft hand’s print

manyaguesManyagues, by Marc Vicens, 2016.
[https://menjarblanc.wordpress.com/]

 

Ella està davant d’ell, que s’havia assegut;
com una amant humil es posa de genolls;
després amb una bella mà li alça el capell,
i amb l’altra tendra mà li amanyaga la cara;
les galtes d’ell conserven l’empremta dels dits d’ella,
tal com la neu caiguda mostra qualsevol traça.

 

Now was she just before him as he sat,
And like a lowly lover down she kneels;
With one fair hand she heaveth up his hat,
Her other tender hand his fair cheek feels:
His tenderer cheek receives her soft hand’s print,
As apt as new-fall’n snow takes any dint.

 

William Shakespeare (1564-1616), Venus i Adonis [Venus & Adonis, 1593]. Traducció de Salvador Oliva. Barcelona: Fundació Pere Coromines/Ara Llibres, 2016, pp. 59, vv. 349-354.

 

 

 

 

 

 

Anotació

Credo in un Dio crudel

20160121-635889750524087145_20160121121458-kJyF-U3015812206064ZC-992x558@LaVanguardia-Web

Vladímir Putin ha estat acusat de ser l’instigador de l’assassinat per enverinament de l’exespia rus Alexánder Litvinenko a Londres el 2006. Photograph by Yuri Kochetkov.

 

 

Iago

 

Credo in un Dio crudel
che m’ha creato simile a sè,
e che nell’ira io nomo.
Dalla viltà d’un germe
o d’un atòmo vile son nato.
Son scellerato perchè son uomo,
e sento il fango originario in me.
Sì! quest’è la mia fè!
Credo con fermo cuor,
siccome crede la vedovella al tempio,
che il mal ch’io penso
che da me procede
per mio destino adempio.
Credo che il giusto è un istrion beffardo
e nel viso e nel cuor;
che tutto è in lui bugiardo,
lagrima, bacio, sguardo,
sacrificio ed onor.
E credo l’uom gioco d’iniqua sorte
dal germe della culla
al verme dell’avel.
Vien dopo tanta irrision la Morte.
E poi?… e poi?
La Morte è il Nulla,
è vecchia fola il Ciel.

 

Otello (1887), de Giuseppe Verdi (1813-1901) i llibret d’Arrigo Boito (1842-1918), a partir de l’obra de W. Shakespeare (1564-1616), Otel·lo.