Al cor i al cos

Joaquim Sunyer (1874-56), Nu, Primavera (1919).

Dualitats

Atura-t’hi uns instants, deslliga-te’n del tot

i torna a començar. Ets a la cambra, són

les dues del matí, recordes solament

un gest i uns ulls, que avui se t’han mostrat lleials

i prou. Quin dret —ara et pregunto— t’han donat?

Què te’n vol el desig? Quines promeses

t’ha concedit? I tu, quines li’n fas?

Qui és que enganya a qui? O quin dels dos

abraçarà més fort pitjors delusions?

No hi ha resposta sinó al cor i al cos que us busca.

Salvador Oliva (1978).