Els ideals…

Man Ray (1890-1976), Erotique voilée – Meret Oppenheim, 1933.

«Van anar corrent els darrers anys de la vida de Carlov, del Nabiu Roig, del Soviet Suprem, de la Morsa, que van coincidir amb els espeternecs de finals del segle xx. Era temps de passar comptes. Hores baixes per als idealistes. El gran moment dels llefegues, els tous, els resclosits, els renegats. Amb aquest panorama, Carlov no sabia on posar els peus; una vegada em va dir: “les idees no són només per a la joventut, són també per a la vellesa i fins per després de la mort. Els ideals són una manxa de bicicleta, que insufla aire, és a dir vida, però no només a les rodes, a tota la bicicleta i també al ciclista que hi va a cavall. També a les vores del camí, al paisatge, que s’accelera i brinca. Els somnis que mantenim duren molt més que no pas nosaltres, ja ho veuràs!”»
Ramon Erra (*1966), Escolta, Volòdia! Barcelona: La Magrana, 2010, p. 68.



Anuncis