Neu

Tòquio, Japó, una miko (serventa d’un santuari) camina mentre la neu cau al Santuari de Meiji. 

Fotografia: Franck Robichon.

Un dia que el terra estava cobert d’una gruixuda catifa de neu i seguia nevant sense aturar-se, vaig veure uns gentilhomes del quart i del cinquè rang que destacaven per la bona cara que feien i el seu aire jovenívol. Duien les casaques de cort arremangades i es notava la marca del cinturó de cuiro. Les calces de porpra destacaven sobre la neu blanca. També es veien les camises interiors, unes tenyides d’escarlata i les altres d’un rosa groguenc. Els homes havien obert els paraigües, i, com que el vent bufava i la neu els queia a sobre de costat, s’inclinaven una mica en caminar. La neu brillant els cobria botes i esclops… Quin espectacle més bonic!

Sei Shonagon, Quadern de capçalera [Makura no Soshi, s. x]. Versió de Xavier Roca-Ferrer. Barcelona, La Magrana, 2007, p. 239.