Privilége

Marlen a Interviu (set 2016).

 

«Privilegi similar al de la noblesa, la bellesa no es pot adquirir, a tot arreu la reconeixen, i sovint val més que la fortuna i el talent, per triomfar només necessita que la mostrin, només demana que existeixi.»

 

« Privilége semblable à celui de la noblesse, la beauté ne se peut acquérir, elle est partout reconnue, et vaut souvent plus que la fortune et le talent, elle n’a besoin que d’être montrée pour triompher, on ne lui demande que d’exister. »

 

Honoré de Balzac (1799-1850), El gabinet dels antics [Le Cabinet des Antiques, 1838]. Traducció d’Anna Casassas. Barcelona: Edicions de 1984, 2013, p. 39.

 

 

L’endemà

By Juan Carlos Toro.

 

«—Senyor, oblideu d’una manera sorprenent.»

 

« — Monsieur, vous vous oubliez étrangement. »

 

 

Honoré de Balzac (1799-1850), El gabinet dels antics [Le Cabinet des Antiques, 1838]. Traducció d’Anna Casassas. Barcelona: Edicions de 1984, 2013, p. 184.

 

 

 

 

Sachez-le bien

Batgirl: Year One #1 cover by Marcos Martin.

 

«No hi ha dubte que, de totes les ferides, les que provoquen la llengua i l’ull, la mofa i el desdeny són inguaribles.»

 

« Sachez-le bien : de toutes les blessures, celles que font la langue et l’œil, la moquerie et le dédain sont incurables. »

 

Honoré de Balzac (1799-1850), El gabinet dels antics [Le Cabinet des Antiques, 1838]. Traducció d’Anna Casassas. Barcelona: Edicions de 1984, 2013, p. 30.

 

 

Cen-dessus-dessous

Banksy has raised the street art bar with his new interactive piece opposite the French embassy; Banksy’s new artwork criticises use of teargas in Calais refugee camp. Photograph: Carl Court.

 

«És el món del revés.»

 

« C’est un vrai cen-dessus-dessous. »

 

Honoré de Balzac (1799-1850), El gabinet dels antics [Le Cabinet des Antiques, 1838]. Traducció d’Anna Casassas. Barcelona: Edicions de 1984, 2013, p. 174.

 

 

 

Les enfants

8 April 2015: David Cameron reads to six-year-old Lucy Howarth at the Sacred Heart RC primary school in Westhoughton. «The election campaign was the most controlled I’d ever covered. There were very few if any engagements with the public so when Lucy Howarth seemingly head-butted the desk in desperation at David Cameron’s attempts to get her to read, I knew we had something that he or his advisers couldn’t control. She was actually just shy and giggling at that moment but I think it summed up the way everyone was feeling about what seemed like a never-ending campaign.» Photograph by Stefan Rousseau.

 

«Les criatures són més penetrables que no se sol pensar pels efectes invisibles de les idees: no es burlen mai d’una persona realment imposant, la veritable gràcia els commou, la bellesa els atreu perquè són bells i existeix un vincle misteriós entre les coses d’igual natura.»

 

 

« Les enfants sont plus pénétrables qu’on ne le croit par les invisibles effets des idées : ils ne se moquent jamais d’une personne vraiment imposante, la véritable grâce les touche, la beauté les attire parce qu’ils sont beaux et qu’il existe des liens mystérieux entre les choses de même nature. »

 

Honoré de Balzac (1799-1850), El gabinet dels antics [Le Cabinet des Antiques, 1838]. Traducció d’Anna Casassas. Barcelona: Edicions de 1984, 2013, p. 21.

 

 

 

Le plus grand malheur

Dos buenos amigos.

«A un partit, la desgràcia més gran que li pot passar segurament és que el representin vells quan les seves idees ja es titllen de velles.»

«N’est-ce pas le plus grand malheur qui puisse affliger un parti, que d’être représenté par des vieillards, quand déjà ses idées sont taxées de vieillesse? »

Honoré de Balzac (1799-1850), El gabinet dels antics [Le Cabinet des Antiques, 1838]. Traducció d’Anna Casassas. Barcelona: Edicions de 1984, 2013, p. 28.

 

La Vanité

 Brigitte Bardot with French flag, 1967. Photo by Sam Levin.

 

«A França, l’atribut més nacional és la vanitat.»

 

« En France, ce qu’il y a de plus national, est la vanité. »

 

 

Honoré de Balzac (1799-1850), El gabinet dels antics [Le Cabinet des Antiques, 1838]. Traducció d’Anna Casassas. Barcelona: Edicions de 1984, 2013, p. 29.

 

 

 

Jets vigoureux

 Fotograma de pel·lícula documental Ciutat Morta (2013), dirigida per Xavier Artigas i Xapo Ortega, que narra la història del Cas 4F, un cas de corrupció policial arran dels fets succeïts el 4 de febrer de 2006, quan la Guàrdia Urbana va detenir diversos joves, que van ser condemnats i van ingressar a la presó per la seva suposada relació amb l’agressió d’un agent de la guàrdia urbana durant el desallotjament del Palau Alòs (Barcelona), fins llavors ocupat. Una d’elles, Patricia Heras, es va suïcidar en un permís penitenciari el 2011.

 

«L’autor, aquí, voldria aplegar contradiccions i reunir anacronismes per colgar la veritat sota un munt d’inversemblances i de coses absurdes, però, faci el que faci, la veritat sempre despuntarà, igual que dels ceps mal arrencats tornen a sorgir rebrots vigorosos a través de la vinya llaurada.»

 

« Ici l’auteur voudrait rassembler des contradictions, entasser des anachronismes, pour enfouir la vérité sous un tas d’invraisemblances et de choses absurdes ; mais, quoi qu’il fasse, elle poindra toujours, comme une vigne mal arrachée repousse en jets vigoureux, à travers un vignoble labouré. »

 

Honoré de Balzac (1799-1850), El gabinet dels antics [Le Cabinet des Antiques, 1838]. Traducció d’Anna Casassas. Barcelona: Edicions de 1984, 2013, p. 11.

 

 

 

La foi des moine

 BC Nixon.

 

«La fe que fa que un monjo jove vegi els àngels del paradís és molt inferior a la força del vell monjo que els hi ensenya.»

 

« La foi qui fait voir à un jeune moine les anges du paradis est bien inférieure à la puissance du vieux moine qui les lui montre. »

 

 Honoré de Balzac (1799-1850), El gabinet dels antics [Le Cabinet des Antiques, 1838]. Traducció d’Anna Casassas. Barcelona: Edicions de 1984, 2013, p. 36.

 

 

 

Admirable ruine

 Michigan Central Depot, Detroit, by Chris Smith.

 

«Aquella ruïna admirable tenia tota la majestat de les grans coses derruïdes.»

 

« Cette admirable ruine avait toute la majesté des grandes choses détruites. »

 

Honoré de Balzac (1799-1850), El gabinet dels antics [Le Cabinet des Antiques, 1838]. Traducció d’Anna Casassas. Barcelona: Edicions de 1984, 2013, p. 22.