Or captain jewels in the carcanet

Hannah Holman fotografiada per Gregory Derkenne per a Citizen K, Summer 2011.


Sonet LII
Sóc com el que té la beneïda clau
per a acccedir al tresor que guarda ben tancat
i no el va a veure a cada instant, que no li plau
d’esmussar aquell plaer tan poc sovintejat.
Per això tenim festes solemnes i comptades,
només de tant en tant, durant tot l’any complet,
com pedres de valor amb mesures encastades
o com les joies principals d’un collaret.
Hi ha moments en què et tinc com a dintre un                                                     [estoig
o com l’armari on dorm el mantell més preuat,
que transforma un instant en un instant de goig
desplegant altre cop l’esplendor amagat.
Beneïts els teus mèrits tan dignes de lloança:
amb tu tinc el triomf; sense tu, l’esperança.
William Shakespeare (1564-1616), Els sonets (Sonnets, 1609). Edició bilingüe. Versions en prosa i en vers de Salvador Oliva. Barcelona: Ed. 62/Empúries, 2002, sonet 52.
Sonnet LII
So am I as the rich, whose blessed key
Can bring him to his sweet up-locked treasure,
The which he will not every hour survey,
For blunting the fine point of seldom pleasure.

Therefore are feasts so solemn and so rare,
Since, seldom coming, in the long year set,
Like stones of worth they thinly placed are,
Or captain jewels in the carcanet.

So is the time that keeps you as my chest,
Or as the wardrobe which the robe doth hide,
To make some special instant special blest,
By new unfolding his imprison’d pride.

Blessed are you, whose worthiness gives scope,
Being had, to triumph, being lack’d, to hope.



[From Sali.]

Anuncis