Anotació

Coses que miro i toco i recordo i estimo

tumblr_n9dy02t5RO1qhcnj6o1_1280

 

 

Tant arribar i anar-se’n, tant desfullar els penells
de les hores invictes i les hores inermes
en què sentim el bleix de les coses que ens volten
amb llur pes de constància i símbol d’existència,
sense l’escissió dels batecs de la vida.

Coses que miro i toco i recordo i estimo:
la cadira, les bigues, el gran mirall, l’armari,
el meu bastó d’Alpens, la terrissa prenyada,
les meves espardenyes, el pa, el vi, la cullera,
la nit agonitzant, Shakespeare sobre la taula…

Ara obro la finestra, i dic en la meva ànima:
aurora, aurora meva, ets el dolç nom del món!

 

 

Agustí Bartra (1908-1982), Suite de la finestra. Les coses, IV.

 

 

 

 

 

Anotació

Refugees

A smugglers_ boat full of migrants overturns off the coast of Libya. More than 500 people narrowly escaped drowning after the trawler capsized.

A smugglers’ boat full of migrants overturns off the coast of Libya. More than 500 people narrowly escaped drowning after the trawler capsized.

 

 

«Viuen de no res, perquè no tenen res de què viure.»

 

«They live on nothing, for they have nothing to live on. »

 

Henry James (1843-1916), Els papers d’Aspern [The Aspern Papers, 1888]. Traducció de Joan Sellent. Barcelona: L’Avenç, 2016, p. 11.

 

 

 

Anotació

Una ullada a l’ànima immortal

oi3043ULsq1td0p2ho1_1280

 

 

«La volia com a amant, és clar, i pensava que una consumació eròtica profunda i gratificant és una ullada a l’ànima immortal d’una altra persona alhora que també queda al descobert la pròpia ànima immortal.»

 

John Cheever (1912-1982), Això sembla el paradís!  [Oh What a Paradise It Seems, 1982] Traducció de Jordi Martín Lloret. Barcelona: Viena, 2009, p. 22.

 

 

 

 

 

 

Anotació

So there you are

tumblr_opuic73lVF1uouwm5o1_500

Marilyn Monroe Reads Joyce’s Ulysses at the Playground by Eve Arnold (1955).

 

 

«I ningú no sap res de literatura si no es passa la major part de la vida assegut. Així són les coses.»

 

«And nobody knows anything about literature unless he spends most of his life sitting down. So there you are.»

 

Christopher Morley (1890-1957), La llibreria ambulant [Parnassus on Wheels, 1917]. Traducció de Dolors Udina. Barcelona: Viena, 2014, p. 122.

 

 

 

 

 

Anotació

D’aquest foll delit de viure, / ¿quin vivent ne sap quelcom?

Vintage Beauty

 

 

 

L’estranya amor

 

Al retrat inconegut,
bella dama, flor de França,
sou encar sense minvança
en la vostra joventut.
Conserveu la ploma en testa
i el mirall en una mà,
i en el pit, dormida, resta
una flor que no es badà.
La finestra, encara oberta,
dóna sempre a aquell país
de polsina d’or incerta;
i per terra, en el tapís,
—flors d’argent, fons escarlata—
fa la roda un gran paó
i el bell ròssec se us dilata
del vestit murmurador.
Heu tingut, dama exquisida,
nada en segles llunyedans,
dolços ulls d’embadalida,
cabells d’or, llavis sagnants;
heu estat gorjaflorida,
els robins en coll i mans
se us tornaven més brillants,
que la sang els dava vida;
de brocats éreu cenyida,
que l’alè féu onejants.
D’aquest foll delit de viure,
¿quin vivent ne sap quelcom?
¿Què s’han fet boca i somriure,
bella dama sense nom?

 

Josep Carner (1884-1970), La inútil ofrena (1924) [text de Poesia 1957, ed. Jaume Coll].