Anotació

cunnilingus municipal

EYt3uhBX0AMoaBJ

Una altra pífia, si us plau, by Ada Colau.

 

«El resultat era una cacofonia.»

el pastor everly thomas

 

 

George Saunders, Lincoln al bardo [Lincoln in the Bardo, 2017]. Traducció de Yannick Garcia. Barcelona: Edicions de 1984, 2018, p. 259 (LXIV).

 

 

 

 

Anotació

Homme je suis, humaine est ma mesure

95759529_167876618070959_41868379_n

Laia Fontàn.

 

 

Chant Spirituel

 

Si le monde est déjà si beau, Seigneur, quand on le contemple
De cet oeil où vous avez mis votre paix,
Que nous donnerez-vous de plus, dans une autre vie?

Voilà pourquoi je suis si jaloux des yeux et du visage,
Du corps que vous m’avez donnés Seigneur
Et du coeur qui toujours y remue… j’ai si peur de la mort

De quels autres yeux me ferez-vous voir
Ce bleu de ciel sur les montagnes,
La mer immense, et le soleil qui enflamme tout?
Rendez-moi sensible la paix éternelle
Et je ne voudrais d’autre ciel que ce ciel bleu.

Celui qui ne veut fixer aucun moment,
Sinon l’instant qui lui apporte la mort,
Je ne le comprends pas, Seigneur, moi qui vaudrais
Arrêter tous les moments du jour
Pour les éterniser dans mon coeur.
Peut-être cette éternité est·elle déjà la mort?
Mais alors, que serait la vie?
L’ombre seulement du temps qui passe,
L’illusion du proche et du lointain,
Le calcul du beaucoup et du peu et du trop
Mensonge pour finir puisque toute chose est à jamais donnée.

Qu’importe! Ce monde tel qu’il est
Si divers, spaciex et périssable
Cette terre et tout ce qui s’y crée
C’est ma patrie, Seigneur!
Puisse-t-elle être aussi ma patrie céleste.
Homme je suis, humaine est ma mesure
Pour tout ce que je puis croire et espérer;
Si ma foi et mon espérance s’arrêtent ici,
M’en ferez-vous ailleurs une faute?
Ailleurs, je vois le ciel et les étoiles,
El là aussi, je voudrais être
Mais si vous avez fait les chous si belles à mes yeux,
Si vous avez fait mes yeux pour elles
A quoi bon les fermer, cherchant un autre «Comment»
Quand pour moi, ce monde est irremplaçable?
Je sais bien, Seigneur, que vous êtes,
Mais qui sait où vous êtes?
Tout ce que je vois prend en moi votre visage…
Laisez-moi donc croire que vous êtes ici.
Et, quand viendra cette heure d’angoisse
Où mes yeux d’homme se fermeront,
Ouvre-moi, Seigneur, d’autres yeux plus grands
Que je contemple votre face immense
Et que la mort me soit une plus grande naissance.

 

Joan Maragall

 

Traducció d’Albert Camus i Víctor Alba, publicada, amb altres poemes de Maragall, a Le Cheval de Troie, París, agost-setembre del 1947.

 

Pont Blau (Mèxic), núm. 62 (des. 1957), p. 401.

 

Anotació

el xiulet americà

Alice Wilkie - Ziegfeld Follies - 1925

Alice Wilkie – Ziegfeld Follies – 1925.

 

 

«A París, aquella primavera de l’any catorze començà a brotar en els escenaris frívols l’espectacularitat de les gran revistes, però encara dominava el music-hall clàssic, i tenien més adeptes les lligacames a la manera de Toulouse-Lautrec que la rastellera impecable de cuixes homogènies, impersonals, nacrades i allargades, nodrides amb la millor mongeta tendra i disciplinades amb el xiulet americà: aquell xiulet brutal dels camps de rugby, que avui serveix per a tantes coses i, com que el tenim ficat a l’orella, acabarà criant-nos-hi el bolet embutllofat dels cretins.»

 

Josep Maria. de Sagarra (1894-1961), Memòries [1954], vol. II, Barcelona, Ed. 62, 1981, p. 234. (MOLC; 59)

 

 

 

 

 

 

Anotació

l’aberració

albiol-jura-cargo-como-nuevo-alcalde-badalona457

El “flautista” Albiol.

 

 

«L’aberració —tota aberració— fa por…»

 

 

Joan Fuster (1922-1992), Notes d’un desficiós. Edició i notes de Francesc Pérez Moragón i Nel·lo Pellicer. Pròleg de Nel·lo Pellicer. Epíleg d’Emili Piera. València: Institució Alfons el Magnànim, 2017, p. 126 («Encara hi ha qui creu», Qué y Dónde, núm. 154, 23 de febrer/1 de març de 1981).

 

 

 

 

 

Anotació

Varietat i Tolerància

EXj0eWRXsAE1QjL

Porta de Brandenburg, Berlín, divendres, 8 de maig de 2020, 75 anys després.

 

 

«I el Glosador contestava:
»“La millor cosa que podrà esdevenir-li a Espanya en l’any 1917 — millor que la conquesta d’unes Índies, que sense això tornarien a perdre’s; millor que la revelació d’un Shakespeare, que probablement moriria ofegat en la flor — fóra que tot el poble adquirís el sentit de la Varietat, i no solament la tolerància enfront d’ella, mes àdhuc un encès gust per ella. Mes guanys així no són per [ser] esperats d’una sola anyada. I gran cosa farem si en la que va a començar obtenim algun avanç en aquell sentit i alguna millora i refinament d’aquest gust.”
»Així sia.»

 

 

Eugeni d’Ors, «Auguri» (fragment), La Veu de Catalunya [Barcelona] (1-i-1917).

 

Eugeni d’Ors, Glosari 1917. Edició i presentació per Josep Murgades. Barcelona: Quaderns Crema, 1991, p. 3.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Anotació

If—

This diver in the Indian Ocean decided not to wear full scuba hale by Mike Korostelev

This diver in the Indian Ocean decided not to wear full scuba gear in an attempt to establish a stronger emotional relationship with a whale by Mike Korostelev.

 

 

 

Si pots servar el teu seny quan els que et volten
l’estan perdent i te’n fan un retret,
si, confiant en tu quan tots en dubten,
saps perdonar llur dubte tanmateix,
si pots tenir espera i no cansar-te’n
i, ni que tots et mentin, mai no ments,
o, si t’odien, tu no sents cap odi,
prô no vols massa bo semblar ni llest;

Si somiant, no et fas esclau dels somnis;
si pots pensar, sense oblidar l’acció,
si pots, topant amb el Fracàs o amb l’Èxit,
tractar-los igualment com a impostors;
si pots sofrir la veritat que deies
disfressada d’engany per al badoc,
o veure destrossat el que basties
i alçar-ho amb velles eines altre cop;

Si pots, fent un sol munt del que guanyaves,
jugar-ho tot de nou a cara o creu,
i reprendre, si perds, on començaves,
sens que la pèrdua et faci alçar la veu;
si pot obligar cor, músculs i nervis
a servir-te, un cop morts, com feien vius,
i dominar-los quan tan sols et resti
la interna Voluntat que els diu: «Serviu!»;

Si al poble pots parlar i virtuós restes,
o anar amb Reis sense perdre el seny comú,
si ni enemics ni amics poden ferir-te,
si compta amb tu tothom, —massa ningú—;
si pots omplir el minut que no perdona
amb seixanta minuts d’acció i perill,
teus són la Terra i tot el que s’hi dóna,
i —encara més— seràs un Home, fill!

 

Rudyard Kipling

 

Traducció de Rafael Tasis
Nadala impresa, 1948-1949

 

 

Josep Tarradellas i Rafael Tasis, Estrictament confidencial. Pròleg i edició a cura de Francesc Foguet i Boreu. Barcelona: Viena, 2014, pp.66-67.

 

 

 

 

If—

 

If you can keep your head when all about you
⁠Are losing theirs and blaming it on you;
If you can trust yourself when all men doubt you,
⁠But make allowance for their doubting too:
If you can wait and not be tired by waiting,
⁠Or being lied about, don’t deal in lies,
Or being hated don’t give way to hating,
⁠And yet don’t look too good, nor talk too wise;

If you can dream—and not make dreams your master;
⁠If you can think—and not make thoughts your aim,
If you can meet with Triumph and Disaster
⁠And treat those two impostors just the same:
If you can bear to hear the truth you’ve spoken
⁠Twisted by knaves to make a trap for fools,
Or watch the things you gave your life to, broken,
⁠And stoop and build ’em up with worn-out tools;

If you can make one heap of all your winnings
⁠And risk it on one turn of pitch-and-toss,
And lose, and start again at your beginnings
⁠And never breathe a word about your loss:
If you can force your heart and nerve and sinew
⁠To serve your turn long after they are gone,
And so hold on when there is nothing in you
⁠Except the Will which says to them: ‘Hold on!’

If you can talk with crowds and keep your virtue,
⁠Or walk with Kings—nor lose the common touch,
If neither foes nor loving friends can hurt you,
⁠If all men count with you, but none too much:
If you can fill the unforgiving minute
⁠With sixty seconds’ worth of distance run,
Yours is the Earth and everything that’s in it,
⁠And—which is more—you’ll be a Man, my son!

 

(1895)

 

Rudyard Kipling

 

 

 

 

 

 

Anotació

We can do no other way.

ESDDrBEre9g

L’acte “la República al centre del Món” amb el Canigó al fons. Perpinyà, 29 febr. 2020. Foto: fotomontaner.

 

 

«La consciència ens obliga a fer el que fem; no podem fer altra cosa.»

 

«What we do we are conscience bound to do; we can do no other way.»

 

 

Harriet Beecher Stowe (1811-1896), La cabana de l’oncle Tom [Uncle Tom’s Cabin, 1852]. Traducció d’Alba Dedeu. Martorell: Adesiara, 2019, p. 273 (XVII. «La defensa de l’home lliure»).