S’i’ fosse foco, ardere’ il mondo

Tigre siberià. En perill d’extinció.


S’i’ fosse foco, ardere’ il mondo;
s’i’ fosse vento, lo tempestarei;
s’i’ fosse acqua, i’ l’annegherei;
s’i’ fosse Dio, manderei l’en profondo;
s’i’ fosse papa, serei allor giocondo,
ché tutti cristïani embrigarei;
s’i’ fosse ‘mperator, sa’ che farei?
a tutti mozzarei lo capo a tondo.
S’i’ fosse morte, andarei da mio padre;
s’i’ fosse vita, fuggirei da lui:
similemente faria da mi’ madre,
S’i’ fosse Cecco, com’i’ sono e fui,
torrei le donne giovani e leggiadre:
le vecchie e laide lasserei altrui.
Cecco Angiolieri (c. 1260-c. 1312)
Vittorio Gassman (1922-2000) recita magistralment S’i’ fosse foco, ardere’ il mondo: http://www.youtube.com/watch?v=nTvB4qmoFwY
Si jo fos foc, jo cremaria el món;
si jo fos vent, el tempestejaria;
si jo fos aigua, jo l’ofegaria;
si Déu, l’enterraria en clot pregon;
si jo fos papa, feliç ocasió,
els cristians ben embriagaria;
si fos emperador, saps què faria?,
el cap a tots tallaria en rodó.
Si fos la mort, aniria a cal pare;
si jo fos vida, fugiria d’allí;
i semblantment faria a ca la mare.
Si jo fos Cec, com sóc, pobre de mi,
les dones joves i belles prendria:
les velles i lletges deixaria.
Poesia italiana. Antologia del segle xii al xix. A cura de Narcís Comadira. Barcelona: Ed. 62/La Caixa, 1985, p. 55. (MOLU; 40)


Anuncis