Anotació

Humans!

Mireille Darc (1964).

«Humans! I com us arribeu a assemblar a la nostra àvia Eva! El que us regalen no us fa fred ni calor mentre que el serpent us atreu cap a l’arbre misteriós, i perquè el Paradís us faci l’efecte d’un paradís cal que hom us ofereixi el fruit prohibit.»

Alexandre S. Puixkin (1799-1837), Eugeni Oneguin (1823-1832). Traducció de Xavier Roca-Ferrer. Barcelona : Columna, 2001, cap. VIII, pp. 220-221.

Anotació

Aigua serena

Richard Avedon, Rudolf Nureyev, dancer, Paris, July 25, 1961.

                                                                         Uns wiegen lassen, wie
                                                                Aus schwankem Kahne der See.
                                                                                        Hölderlin

 

Feliç qui ha viscut dessota un cel estrany,
i la seva pau no es mudava;
i qui d’uns ulls d’amor sotjant la gorga brava
no hi ha vist terrejar l’engany.
I qui els seus dies l’un per la vàlua de l’altre
estima, com les parts iguals
d’un tresor mesurat; i qui no va a l’encalç
del record que fuig per un altre.
Feliç és qui no mira enrera, on el passat,
insaciable que és, ens lleva
fins l’esperança, casta penyora de la treva
que la Mort havia atorgat.
Qui tampoc endavant el seu desig no mena:
que deixa els rems i, ajagut
dins la frèvola barca, de cara als núvols, mut,
s’abandona a una aigua serena.

Carles Riba (1893-1959), Estances. Llibre segon (1930), 6.

 

 
 
Anotació

Seria fantàstic dissoldre’s en el paisatge!

Hainan, China. A man takes a dip in a river in Qionghai. Photograph: Ed Jones.

 

«No sé si s’ha observat mai que una de les característiques principals de la vida és l’aïllament. Si no ens recobreix una pel·lícula de carn, ens morim. L’home existeix a condició que estigui separat del que l’envolta. El crani és un casc d’astronauta. Si te’l treus, és la fi. La mort és el despullament, la mort és comunió. Seria fantàstic dissoldre’s en el paisatge, però fer-ho suposa l’extinció del tendre ego.»

Vladimir Nabokov (1899-1977), Pnin (1957). Traducció de Marta Pere. Barcelona: RBA La Magrana , 2013, p. 19.


Anotació

Hàbits

Isaac Julien, Yishan Island, Mist (Ten Thousand Waves), 2010.

«Quan el  cel no ens pot donar la felicitat, ens envia l’habitud, que és el seu substitut millor.»

Alexandre S. Puixkin (1799-1837), Eugeni Oneguin (1823-1832). Traducció de Xavier Roca-Ferrer. Barcelona : Columna, 2001, cap. II, pp. 104.

 

 

Anotació

Men will be men

Dancers by Bertil Nilsson.

 

 

«—Mare de Déu! —va dir la senyoreta Pole tot asseient-se amb la resolució d’una persona que té una opinió decidida sobre la naturalesa de la vida i del món (i tals persones no trepitgen mai amb peu lleuger ni s’asseuen sense un cop)— Mare de Déu, senyoreta Matty! Com són els homes. No n’hi ha cap ni un que no vulgui que el considerin un Samsó o un un Salomó alhora: tan forts que no se’ls pot vèncer ni incomodar mai; tan savis que no se’ls pot enganyar mai. Si s’hi fixa, tot el que passa, sempre ho havien previst, tot i que no te n’havien avisat mai.»

«“Well!” said Miss Pole, sitting down with the decision of a person who has made up her mind as to the nature of life and the world (and such people never tread lightly, or seat themselves without a bump), “well, Miss Matty! men will be men. Every mother’s son of them wishes to be considered Samson and Solomon rolled into one —too strong ever to be beaten or discomfited—too wise ever to be outwitted. If you will notice, they have always foreseen events, though they never tell one for one’s warning before the events happen.”»

Elizabeth Gaskell (1810-1865), Cranford (1851). Traducció de Victòria Alsina. Martorell: Adesiara, 2013, cap. 10, pp. 160-161.




Tot lo joy del món és nostre

Kiryat Gat, Israel, a girl picks flowers in a field. Fotografia: Amir Cohen.


III. Lo Gaiter del Llobregat
                                                           Tot lo joy del mon es nostre,
                                                           dompta, s’ambduy nos amam.
                                                      Comte de Poitiers. Farai chansoneta
Febrer de 1839
—Si et donàs la sua corona
un rei, i el ceptre de plata,
i son mantell d’escarlata,
i son trono engalanat,
gentil gaiter, ¿deixaries
per a ser rei tes balades,
tes muntanyes regalades
i ton joiós Llobregat?

Si et prometés un rei moro
perles riques i galanes
i son bordell de sultanes
i son palau encantat,
¿joiós gaiter, olvidaries

ta airosa i fresca cabanya,
ton llit de fulles que banya
lo caudalós Llobregat?

Si et regalàs, gaiter, un màgic
sos castells de núvols blaus
i sos follets i palaus
d’estrelletes esmaltat,
¿olvidaries per ells
les neus, les boires, los rius,
les fresques nits dels estius,
les nines del Llobregat?—

—No, nineta, pus més val
ma gaita de drap vermell
i mon capot, que el mantell
d’un rei de perles brodat;
pus més que els palaus moriscos
val ma cabanya enramada
amb les flors que ma estimada
roba, al matí, al Llobregat.

I més que los castells màgics
de núvols blaus Montseny val,
amb ses roques de coral,
i amb son front altiu nevat;
i molt més les nits d’hivern
en què ens sorprèn lo jorn
referint del foc entorn
rondalles del Llobregat.

Pus, per més que li donàs
un rei son ceptre de plata,
i son mantell d’escarlata,
i son trono engalanat,
deixaria, hermosa nina

de ser rei per ses balades
i muntanyes regalades
lo gaiter del Llobregat.—
Joaquim Rubió i Ors (1818-1899), Lo Gaiter del Llobregat (1841). A cura d’Albert Mestres. Barcelona: Ed. 62, 2006, pp. 50-51.



Anotació

Not Over Happy

Maciek Kobielski’s White Nudes.

 

«En Gabriel Oak era feliç de no ser feliç en excés.»

«Oak was happy in that he was not over happy.»

Thomas Hardy (1840-1928), Lluny del brogit del món [Far from de Madding Crowd, 1874]. Traducció de Xavier Pàmies. Barcelona: Viena, 2013, cap. XXII, p. 167. 

 

 

Igualtat! I què més

Pirelli Calendar 1997. Fotografia, Richard Avedon.


«La senyoreta Jenkynsportava una xalina i un petit capell, i en conjunt tenia aspecte de dona de caràcter, tot i que hauria menyspreat la idea moderna de la igualtat de sexes. Igualtat! I què més. Ella sabia que les dones eren superiors.»
«Miss Jenkyns wore a cravat, and a little bonnet like a jockey-cap, and altogether had the appearance of a strong-minded woman; although she would have despised the modern idea of women being equal to men. Equal, indeed! she knew they were superior.»
Elizabeth Gaskell (1810-1865), Cranford (1851). Traducció de Victòria Alsina. Martorell: Adesiara, 2013, cap. 2, p. 32.



Education!

Vintage Photography.
«Després passaven a les converses entre col·legues pròpies dels professors europeus a l’estranger, amb sospirs i gestos del cap, sobre “el típic estudiant universitari americà” que no sap res de geografia, és immune al soroll i es pensa que els estudis només són un mitjà per arribar a tenir una feina ben pagada.»
«Next, they switched to the usual shop talk of European teachers abroad, sighing and shaking heads over the ‘typical American college student’ who does not know geography, is immune to noise, and thinks education is but a means to get eventually a remunerative job.»
Vladimir Nabokov (1899-1977), Pnin (1957). Traducció de Marta Pere. Barcelona: RBA La Magrana , 2013, cap. 5, p. 123.



Jutges, advocats i procuradors a l’Infern de dos en dos!

El petrolier Prestige va naufragar davant les costes gallegues el 19 de novembre de 2002, i va produir una immensa marea negra. Després d’onze anys dels fets, el jutge Juan Luis Pía ha absolt de manera vergonyosa tots els imputats en els cas.

«L’etiqueta ha canviat, però el vi sempre és el mateix…»
« L’enseigne est changée, mais le vin est toujours le même ! »

Honoré de Balzac (1799-1851), Un assumpte tenebrós (Une ténébreuse affaire: scénes de la vie politique, 1842). Traducció de Melcior Comes. Muro: Ensiola, 2010, cap. xix, p. 202.