«Humans! I com us arribeu a assemblar a la nostra àvia Eva! El que us regalen no us fa fred ni calor mentre que el serpent us atreu cap a l’arbre misteriós, i perquè el Paradís us faci l’efecte d’un paradís cal que hom us ofereixi el fruit prohibit.»
Feliç qui ha viscut dessota un cel estrany,
i la seva pau no es mudava;
i qui d’uns ulls d’amor sotjant la gorga brava
no hi ha vist terrejar l’engany.I qui els seus dies l’un per la vàlua de l’altre
estima, com les parts iguals
d’un tresor mesurat; i qui no va a l’encalç
del record que fuig per un altre.Feliç és qui no mira enrera, on el passat,
insaciable que és, ens lleva
fins l’esperança, casta penyora de la treva
que la Mort havia atorgat.Qui tampoc endavant el seu desig no mena:
que deixa els rems i, ajagut
dins la frèvola barca, de cara als núvols, mut,
s’abandona a una aigua serena.
«No sé si s’ha observat mai que una de les característiques principals de la vida és l’aïllament. Si no ens recobreix una pel·lícula de carn, ens morim. L’home existeix a condició que estigui separat del que l’envolta. El crani és un casc d’astronauta. Si te’l treus, és la fi. La mort és el despullament, la mort és comunió. Seria fantàstic dissoldre’s en el paisatge, però fer-ho suposa l’extinció del tendre ego.»
«Quan el cel no ens pot donar la felicitat, ens envia l’habitud, que és el seu substitut millor.»
«—Mare de Déu! —va dir la senyoreta Pole tot asseient-se amb la resolució d’una persona que té una opinió decidida sobre la naturalesa de la vida i del món (i tals persones no trepitgen mai amb peu lleuger ni s’asseuen sense un cop)— Mare de Déu, senyoreta Matty! Com són els homes. No n’hi ha cap ni un que no vulgui que el considerin un Samsó o un un Salomó alhora: tan forts que no se’ls pot vèncer ni incomodar mai; tan savis que no se’ls pot enganyar mai. Si s’hi fixa, tot el que passa, sempre ho havien previst, tot i que no te n’havien avisat mai.»
«“Well!” said Miss Pole, sitting down with the decision of a person who has made up her mind as to the nature of life and the world (and such people never tread lightly, or seat themselves without a bump), “well, Miss Matty! men will be men. Every mother’s son of them wishes to be considered Samson and Solomon rolled into one —too strong ever to be beaten or discomfited—too wise ever to be outwitted. If you will notice, they have always foreseen events, though they never tell one for one’s warning before the events happen.”»
Si et prometés un rei moro
perles riques i galanes
i son bordell de sultanes
i son palau encantat,
¿joiós gaiter, olvidaries
Si et regalàs, gaiter, un màgic
sos castells de núvols blaus
i sos follets i palaus
d’estrelletes esmaltat,
¿olvidaries per ells
les neus, les boires, los rius,
les fresques nits dels estius,
les nines del Llobregat?—
—No, nineta, pus més val
ma gaita de drap vermell
i mon capot, que el mantell
d’un rei de perles brodat;
pus més que els palaus moriscos
val ma cabanya enramada
amb les flors que ma estimada
roba, al matí, al Llobregat.
I més que los castells màgics
de núvols blaus Montseny val,
amb ses roques de coral,
i amb son front altiu nevat;
i molt més les nits d’hivern
en què ens sorprèn lo jorn
referint del foc entorn
rondalles del Llobregat.
Pus, per més que li donàs
un rei son ceptre de plata,
i son mantell d’escarlata,
i son trono engalanat,
deixaria, hermosa nina
«En Gabriel Oak era feliç de no ser feliç en excés.»
«Oak was happy in that he was not over happy.»
El Sentit de la Paraula 