La Fantasia

Kate Winslet a Titanic (1997, James Cameron, dir.)

Comiat

La Fantasia és lluny.—Oh dolça amiga!
Jo estic darrera els vidres de mon clos.
Vindrà lassa del fred i la fadiga,
o tota ardent, amb un manat de flors.

Josep Carner (1884-1970), L’oreig entre les canyes(1920). Edició de Jaume Coll. Barcelona: Ed. 62, 2006, p. 75.

Anuncis

Qualsevol consol, infame; la desesperació, un deure

Kate Winslet (Inez van Lamsweerde and Vinoodh Matadin)

«Per al feliç, per al venturós és ben fàcil de dir-ho —exclamà—, però se n’avergonyiria si comprengués que es fa insuportable per al qui pateix. Cal una paciència infinita, perquè un dolor infinit, l’inflexible venturós no el reconeixerà mai. Hi ha casos, sí, n’hi ha!, en què qualsevol consol és infame, i la desesperació un deure. Un noble grec que també sap com descriure els herois no s’està de fer plorar els seus en els moments infaustos. En el seu mateix proverbi, diu: els barons que vessen moltes llàgrimes són bons. Que em deixin, doncs, aquells amb el cor i els ulls secs! Renego dels feliços a qui el desventurat només serveix d’espectacle. En la situació de destret corporal i anímic més cruel, encara s’ha de comportar dignament per a trobar-ne acceptació, i trencar-s’hi el coll amb correcció, com un gladiador, perquè encara l’aplaudeixin mentre es mor.»

Johann Wolfgang Goethe (1749-1832). Les afinitats electives (Die Wahlverwandtschaften, 1809). Traducció Carme Gala. Barcelona: Proa, 1997, p. 114. (A Tot Vent; 291)