L’oreig espès

Saint-Malo, France-People enjoy the warm weather on the beach. The French national meteorological service, Météo France, is forecasting record temperatures in the west of the country. Photography by Damien Mey.

 

Nits de juliol

 

O juliol, jo canto les teves xafogoses
superbes nits que abrasen alcoves i jardins;
les teves nits que encensen els astres, amoroses,
tes nits profundes, plenes d’olor de gessamins.
Les tàpies i els massissos arreu arreu amaguen
en llur secret misteri, acollidor bes,
suavitat de braços que es pengen i embriaguen,
sentors de cabelleres que fan l’oreig espès.
Les flors que protegeixen balcons i glorietes
no en diran mai cap cosa d’amades i poetes.
Quan es fa tard, els aires ja són més aclarits.
La lluna és alta: esguarda de molt amunt, divina;
i passa un fresc murmuri que dolçament inclina
les albes flors, cansades igual que uns ulls marcits.

 

Josep Carner, Obra poètica. Llibres de poesia 1904-1924. Edició crítica de Jaume Coll. Barcelona: Ed. 62, 2017, La inútil ofrena.

 

 

 

 

 

Les multituds

Briggite Lahaie sunbathing.

 

 

«La multitud és una cosa exhilarant.»

 

 

Josep Carner (1884-1979), Les bonhomies i altres proses. Barcelona: Ed. 62/”la Caixa”, 1981, p. 93 (Badoquejar).

 

 

 

 

 

Coses que miro i toco i recordo i estimo

 

 

Tant arribar i anar-se’n, tant desfullar els penells
de les hores invictes i les hores inermes
en què sentim el bleix de les coses que ens volten
amb llur pes de constància i símbol d’existència,
sense l’escissió dels batecs de la vida.

Coses que miro i toco i recordo i estimo:
la cadira, les bigues, el gran mirall, l’armari,
el meu bastó d’Alpens, la terrissa prenyada,
les meves espardenyes, el pa, el vi, la cullera,
la nit agonitzant, Shakespeare sobre la taula…

Ara obro la finestra, i dic en la meva ànima:
aurora, aurora meva, ets el dolç nom del món!

 

 

Agustí Bartra (1908-1982), Suite de la finestra. Les coses, IV.

 

 

 

 

 

Refugees

A smugglers’ boat full of migrants overturns off the coast of Libya. More than 500 people narrowly escaped drowning after the trawler capsized.

 

 

«Viuen de no res, perquè no tenen res de què viure.»

 

«They live on nothing, for they have nothing to live on. »

 

Henry James (1843-1916), Els papers d’Aspern [The Aspern Papers, 1888]. Traducció de Joan Sellent. Barcelona: L’Avenç, 2016, p. 11.

 

 

 

Una ullada a l’ànima immortal

 

 

«La volia com a amant, és clar, i pensava que una consumació eròtica profunda i gratificant és una ullada a l’ànima immortal d’una altra persona alhora que també queda al descobert la pròpia ànima immortal.»

 

John Cheever (1912-1982), Això sembla el paradís!  [Oh What a Paradise It Seems, 1982] Traducció de Jordi Martín Lloret. Barcelona: Viena, 2009, p. 22.

 

 

 

 

 

 

So there you are

Marilyn Monroe Reads Joyce’s Ulysses at the Playground by Eve Arnold (1955).

 

 

«I ningú no sap res de literatura si no es passa la major part de la vida assegut. Així són les coses.»

 

«And nobody knows anything about literature unless he spends most of his life sitting down. So there you are.»

 

Christopher Morley (1890-1957), La llibreria ambulant [Parnassus on Wheels, 1917]. Traducció de Dolors Udina. Barcelona: Viena, 2014, p. 122.

 

 

 

 

 

1 OCT

 

 

 

Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?

 

 

 

 

D’aquest foll delit de viure, / ¿quin vivent ne sap quelcom?

 

 

 

L’estranya amor

 

Al retrat inconegut,
bella dama, flor de França,
sou encar sense minvança
en la vostra joventut.
Conserveu la ploma en testa
i el mirall en una mà,
i en el pit, dormida, resta
una flor que no es badà.
La finestra, encara oberta,
dóna sempre a aquell país
de polsina d’or incerta;
i per terra, en el tapís,
—flors d’argent, fons escarlata—
fa la roda un gran paó
i el bell ròssec se us dilata
del vestit murmurador.
Heu tingut, dama exquisida,
nada en segles llunyedans,
dolços ulls d’embadalida,
cabells d’or, llavis sagnants;
heu estat gorjaflorida,
els robins en coll i mans
se us tornaven més brillants,
que la sang els dava vida;
de brocats éreu cenyida,
que l’alè féu onejants.
D’aquest foll delit de viure,
¿quin vivent ne sap quelcom?
¿Què s’han fet boca i somriure,
bella dama sense nom?

 

Josep Carner (1884-1970), La inútil ofrena (1924) [text de Poesia 1957, ed. Jaume Coll].

 

 

 

 

 

 

Like Beauty

Cartell Grec 2017.

 

«Our writings are as so many dishes, our readers guests, our books like beauty, that which one admires another rejects; so are we approved as men’s fancies are inclined. Pro captu lectoris habent sua fata libelli.»

 

 

Robert Burton (1577-1640), The Anatomy of Melancholy (1621).

 

 

 

The way it is when no one is listening

Simon’s, Los Angeles, ca.1940.

 

 

«Dins el restaurant, que era tancat només amb la mosquitera, se sentia —baixet, com quan ningú no se l’escolta— una ràdio que tocava música lenta de ball.»

 

 

«Inside the screened restaurant a radio played, quiet dance music turned low the way it is when no one is listening.»

 

 

John Steinbeck (1902-1968), El raïm de la ira [The Grapes of Wrath, 1939]. Traducció de Mercè López Arnabat. Barcelona: Ed. 62, 1993, p. 15 (cap. II).