Edgar Degas (1834-1917), A la mer (1863).
«Però no te n’escaparàs pas de créixer i aprendre, i un dia, quan ja granegis, recollons, de cop t’adonaràs que tots som com emigrants de la infantesa, no trobes?, vés-te preparant perquè llavors entendràs que on n’hi ha hagut sempre en queda, com en va quedar a mi incrustat el maleït i venerat record d’en Trini com un encàrrec de per vida; i llavors sí, potser sí que escriuràs el llibre dels collons, de cap a cap, com un animal, com una venjança contra re però amb plaer de venjança, i se te’n fotrà que tufegi a costumisme o barretinada perquè acceptaràs que aquell va ser el món que et va condemnar al goig egoista de les causes perdudes, a la llibertat del que és inútil però bonic, a l’evasió com una immensa botifarra a la golafre, fotuda inèrcia d’allò que en diuen progrés i que no és més que la pastanaga per fer-te llevar cada matí.»
Jordi Lara, Una màquina d’espavilar ocells de nit. Barcelona: Edicions del 1984, 2008, p. 43.
El Sentit de la Paraula 