Uròbor

A copy of a 1478 drawing by Theodoros Pelecanos of an alchemical tract attributed to Synesius.  The ouroboros or uroborus is an ancient symbol depicting a serpent or dragon eating its own tail. Originating in ancient Egyptian iconography, the ouroboros entered western tradition via Greek magical tradition and was adopted as a symbol in Gnosticism and Hermeticism, ll and most notably in alchemy. Via medieval alchemical tradition, the symbol entered Renaissance magic and modern symbolism, often taken to symbolize introspection, the eternal return or cyclicality, especially in the sense of something constantly re-creating itself. It also represents the infinite cycle of nature’s endless creation and destruction, life and death. The term derives from Ancient Greek: οὐροβόρος, from οὐρά ‘tail’ + βορά ‘food’, from βιβρώσκω ‘I eat’.

 

 

(La novetat ens tempta sempre a tots.)

 

 

Aleksandr S.Puixkin (199-1837), La Gabrielíada (1821). Traducció d’Helena Vidal. Figueres: Cal·lígraf, 2015, p. 47.

 

 

 

 

 

 

 

 

Déu és gelós

Jennifer Lawrence.

 

 

Déu és gelós. Què podrà fer la verge?
No us lamenteu, princesa del meu cor,
oh, dones, de l’amor dipositàries,
que amb tanta habilitat aconseguiu
fer ballar el cap al vostre amat promès,
distreure la mirada més experta
i disfressar els efectes del pecat
amb el més cast dels vels de la innocència…
La filla sorneguera té per mestra
la seva mare en l’art de fer posat
de vergonyosa i d’estrafer el dolor;
juga molt bé el paper la nit de noces,
i l’endemà s’aixeca amb cara pàl·lida,
passeja el cos extenuat i lànguid,
l’home és feliç, la mare està tranquil·la,
i allà al carrer s’espera el vell amic.

 

 

Aleksandr S.Puixkin (199-1837), La Gabrielíada (1821). Traducció d’Helena Vidal. Figueres: Cal·lígraf, 2015, p. 63.